La cova de Bolomor presenta els resultats de l’exitosa campanya d’excavacions de 2016

Bolomor és un referent en la investigació dels modes de vida dels primers pobladors de la franja mediterrània occidental. Aquest jaciment ha documentat els primers vestigis de foc per a usos domèstics. Les successives campanyes d’excavació executades pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i dutes a terme al llarg dels darrers 28 anys, continuen donant fruits, per tal de contribuir al millor coneixement de la vida i costums del Paleolític antic.

La cova de Bolomor, ubicada al terme de Tavernes de la Valldigna, és tot un referent dins del món de l’arqueologia pel valor de les troballes obtingudes. Fins al dia de hui s’hi han obtingut onze peces de restes humanes d’exemplars de neandertals, que es troben en estudi. Algunes d’aquestes restes òssies s’estan analitzant al Museu de l’Evolució Humana de Burgos, amb l’ajuda de l’Institut Max Planck d’Alemanya, per tal d’aplicar tècniques capdavanteres d’anàlisi de l’ADN, cosa que permetrà en breu tindre el jaciment més ben datat de tota Europa.

Bolomor és un jaciment molt peculiar, amb una nombrosa constatació de l’ús del foc per a usos domèstics. Segons el director de l’excavació, «ens trobem davant de les estructures de combustió antiga més importants del món», també estem davant de les restes humanes més antigues de la península ibérica, i a més, davant de la més ampla col·lecció de fauna del Plistocé processada pels neandertals, tal com demostren les nombroses peces obtingudes que ajuden a dibuixar el mapa de les espècies presents en aquesta vall singular, en temps remots.

Amb l’arribada del nou equip gestor a l’Àrea de Cultura de la Diputació, encapçalat pel diputat Xavier Rius, i amb la implicació del Museu de Prehistòria, que és el dipositari final de les troballes del jaciment, s’ha volgut reconéixer la importància del jaciment i s’hi ha fet un considerable esforç pressupostari per impulsar els treballs a Bolomor. Enguany s’han destinat fins a 50.000 € a la campanya, que han permés, entre d’altres, allargar les excavacions durant dos mesos, millorar el sistema de protecció del jaciment enfront a les pluges o instal·lar una barana de protecció en els accessos al jaciment.

Helena Bonet, directora del Museu de Prehistòria també ha fet constar la voluntat del museu de incentivar la posada en valor del jaciment, així com millorar a curt termini la didàctica i l’exposició de les peces de Bolomor que alberga el Museu de Prehistòria de València.

Enguany s’ha comptat amb la col·laboració de fins a 72 estudiants i arqueòlegs en pràctiques, que han pogut actuar sobre una superfície de vora els huitanta metres quadrats. També s’han pogut atendre les visites de destacades personalitats científiques que s’hi han interessat per l’evolució de les excavacions, entre elles una representació de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

Bolomor és una font inesgotable de coneixement, tal com ho demostres les cinc tesis doctorals derivades dels seus fons, les altres tres tesis que s’estan preparant o les prop de trenta mil pàgines que parlen del jaciment a internet.

Xavier Rius ha manifestat l’interés de l’Àrea de cultura per enfortir la coordinació amb altres àrees pròpies de la Diputació, com són Turisme, Medi Ambient o Carreteres, i també amb administracions com l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna, per tal de donar totes juntes una major projecció a un patrimoni arqueològic de gran valor.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *