«Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret (…)»
Art.1 Constitució espanyola de 1978
Benvolguda veïna,
Benvolgut veí,
Com tots han pogut llegir, des que faig servir aquesta columna com a expressió del que pensa i sent el col·lectiu local de Compromís, no és norma de qui vos escriu fer un article, una reflexió, que no tinga a veure amb el nostre poble. Per això hui, tot i que vull parlar d’un avantprojecte de llei estatal (Llei per a la Racionalització i la Sostenibilitat de la Administració Local), intentaré mantindre este estil. M’explique.
Davant la complicada situació que patim tant les administracions públiques com les persones i les famílies, el Govern central, a banda d’altres mesures que no entraré a debatre ara, proposa com a solució la reforma de l’Administració Local, la més xicoteta de les administracions existents, però alhora la més pròxima a tots vostés. Del deute que té el conjunt de les administracions públiques espanyoles, el 80% correspon a l’Estat espanyol; el 15, a les autonomies; i el 5%, a les administracions locals, però si exceptuem Madrid i Barcelona, la xifra minva encara més. Per això, per què l’eix fonamental de les rebaixes és l’administració que menys deu, però que més es fa notar en la percepció de la qualitat de vida que tenen els ciutadans? Ho desconec.
Com vostés saben, la configuració de l’Estat espanyol com un estat de benestar fou un guany assolit per tots els demòcrates en la transició política, als anys 70 i 80 del segle passat. Fruit d’aquella concepció és la mateixa Constitució espanyola, que aixina ho va promulgar en molts dels seus 169 articles. Posteriorment, les lleis com la Llei de Bases del Règim Local o la Llei d’Hisendes Locals reflecteixen aquell esperit. Prova d’això són les polítiques fetes en camps com la sanitat, l’educació, la garantia de les pensions o la creació d’uns serveis socials forts que eviten les desigualtats entre la població a fi de garantir-ne el desenvolupament com a persones. Doncs bé, són precisament els serveis socials els que perillen en aquests moments, donat que si es promulga l’actual avantprojecte de llei com està ara mateix –i res indica el contrari- els ajuntaments no tindran capacitat per a decidir sobre els seus serveis socials, sinó que passaran a dependre de les comunitats autonomes o de les diputacions. Perillaran actuacions com ara la prevenció de la violència de gènere, les polítiques contra la drogodependència, l’atenció a les famílies, la integració dels immigrants, l’atenció dels menors amb mesures judicials, l’ajuda domiciliària a les persones grans, el control de l’absentisme escolar; i també la promoció de l’economia i l’ocupació deixaran de ser prestades per l’Ajuntament. Igualment, serà la mort de les empreses públiques, com el CEMEF, i els consorcis com Pactem Nord; desapareixà el Consell Escolar Municipal i la gestió de les escoletes municipals infantils.
Arribats ací, ens podem preguntar esta reordenació de competències de què és conseqüència? Doncs d’un principi que promulga l’article 135 de la Constitució espanyola (modificat amb la majoria del PSOE i del PP en l’últim govern de Zapatero) d’equilibri pressupostari. Però no s’enganyen vostés, perquè el debat és fals i malintencionat. Els faré una pregunta per a explicar-ho: quants de nosaltres tenim una hipoteca gràcies a la qual disfrutem d’una casa o d’un cotxe? Molts, veritat? Bé, doncs aplicant este principi cap de nosaltres no podria tindre eixa casa o eixe cotxe, ja que tota hipoteca comporta disposar d’uns diners que no es tenen i que es demanen als bancs a canvi d’uns interessos.
El mateix passa als ajuntaments: o bé tenim recursos propis (taxes, preus públics, etc.) o bé demanem préstecs. Per a què? Doncs entre altres coses per a mantindre una xarxa pública i de qualitat dels nostres serveis socials, gràcies als quals els nostres majors, els xiquets i les xiquetes, les dones, els jóvens o les persones en perill d’exclusió social tenen més oportunitas de formar-se com a persona, de buscar treball, d’apendre un ofici, etc.
El que s’amaga darrere d’aquesta reforma i s’ha exclòs del debat públic és la falta de responsabilitat de molts governants (siguen del color que siguen) i fruit d’eixe malbaratament dels recursos públics (alguns fins i tot encausats judicialment) és l’actual situació econòmica. Com diu la dita, «d’aquella pols, vénen estos fangs». En canvi, per què no entra en el debat la possibilitat d’eliminar ministeris que ara per ara no tenen cap competència perquè foren transferides a les comunitats autònomes, com ara l’educacio o la sanitat? L’estalvi seria importantíssim. Per què s’ha volgut recuperar prioritàriament els bancs en detriment de les caixes d’estalvi i –més important encara- de les persones?
Aquesta no és una reforma de l’Administració Local: és una atac frontal a la sobirania local, que derivarà, en molt pocs anys, en el trencament de la pau social i l’augment exponencial de l’exclusió social. Perquè les següents retallades que anem a patir ja no seran tan sols econòmiques, sinó també de drets socials. Amb ella, el PP acomiadarà professionals, tancarà serveis fonamentals, però, sobretot, i el que és més important, deixarà desatesos i desemparats milers i milers de ciutadans.
Nosaltres, des de Compromís, pensem que es pot fer un altra política, que hi ha altres prioritats, que no tot consisteix a tancar o dir no per sistema. Pensem que el que cal fer és rescatar persones en compte dels qui han causat esta desfeta. I en això estem.
Aprofite l’oportunitat per a felicitar el Nadal i l’Any Nou i desitjar a tot el poble de Burjassot unes bones festes en família i amb les persones més estimades.
Article publicat en el BIM de Burjassot