La Diputació de València vol recuperar el concepte de plaça i arena com a fòrum de trobada i convertir la plaça de bous en un espai públic obert, la visita del qual s’incloga en els circuits turísticoculturals de la ciutat de València. Amb aquest objectiu, la corporació provincial ha encarregat a la Universitat de València el projecte Plaça de València, que busca activar, dinamitzar i posar en valor aquest patrimoni de riquesa excepcional, que va més enllà dels espectacles taurins.
La Universitatha iniciat un estudi d’investigació amb què vol recopilar informació i recursos multimèdia que incloguen fotografies, documents i arxius d’àudio i video sobre els fets històrics i els esdeveniments no taurins que han marcat els darrers dos segles de la plaça i estan estretament relacionats amb el desenvolupament històric, social i cultural de la ciutat de València. D’altra banda, els resultats de la investigació també permetran la creació d’un fons de documentació propi de la plaça amb el material classificat, sistematitzat i digitalitzat que incloga els documents escrits, fotogràfics o sonors que han sigut testimonis de l’activitat de la plaça de València.
Fonts d’investigació
Fins ara, la Universitat de València ha consultat diversos arxius públics i hemeroteques, a través dels quals ja ha pogut començar a perfilar els continguts dels itineraris que proposarà la plaça de bous als visitants.
Una de les principals fonts consultades és l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, on els investigadors han treballat amb documents oficials sobre els privilegis reials concedits a l’Hospital General de València des del segle XVII fins a la construcció de l’edifici actual i amb reglaments, actes i projectes de l’Hospital. En l’Arxiu de la Diputació també s’han pogut consultar retalls de premsa del 1896 al 1897, inventaris, memòries i cartells dels espectacles i el fons fotogràfic de la plaça de bous.
L’Arxiu de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles ha contribuït a la investigació amb documents des del 1857 sobre el projecte de construcció d’una plaça de maçoneria per a reemplaçar l’anterior de fusta.
Una altra font consultada ha sigut l’Arxiu Històric Municipal de València, que ha facilitat a la Universitat un conjunt de fotografies que retraten el procés d’urbanització i les transformacions successives de la zona perimetral de la plaça de bous des de les primeres dècades del segle XX fins a l’actualitat.
L’Hemeroteca Municipal ha permés consultar la premsa des de l’any 1859 fins al 2015; l’arxiu i la videoteca de la Filmoteca de València han proporcionat material audiovisual sobre mítings i espectacles no taurins; i en la Filmoteca Espanyola s’han analitzat arxius digitalitzats, com els NODO, en els quals apareix la plaça, i altres noticiaris antics.
Finalment, la base de dades i la biblioteca del Museu Taurí de València han permés als investigadors estudiar la bibliografia sobre la història de la plaça de bous i els espectacles celebrats en ella.
Cinc itineraris interactius
La proposta vol oferir als visitants cinc itineraris a través de la plaça, que mostraran a l’usuari la relació de la plaça amb l’arquitectura i l’urbanisme, la política, la Guerra Civil, els espectacles i la música mitjançant exposicions i visites interactives.
Les noves tecnologies jugaran un paper important en aquesta nova oferta cultural, ja que el projecte preveu el disseny d’una aplicació mòbil de realitat augmentada que acostarà el patrimoni i la història de la plaça als visitants. Els usuaris podran descarregar-se l’aplicació en tabletes o mòbils inteŀligents des d’un punt que s’habilitarà en la plaça de bous mateixa.
A través de la geolocalització de continguts, l’usuari podrà recórrer les cinc rutes interactives i consultar el material multimèdia alhora que es relaciona amb l’espai físic de la plaça i els seus voltants, cosa que busca la interacció i la personalització de l’experiència de cada visitant. El propòsit últim és aprofundir i reviure part de la memòria coŀlectiva dels veïns de València a través de la recuperació del paper protagonista de la plaça com a lloc de trobada privilegiada en el paisatge urbà de la capital del Túria.