La percepció que tenen València i la seua àrea metropolitana de la gestió de la Diputació de València és de notable alt, un 8,06, segons l’última enquesta realitzada a alcaldes i alcaldesses de la província per la consultora GFK, especialista en estudis de mercat. Un sondeig que s’ha produït per a seguir l’evolució de les opinions que es van arreplegar en 2015, recentment aterrat l’actual equip de govern.
A punt de complir-se tres anys de legislatura, l’enquesta arreplega que 9 de cada 10 municipis valencians valora positivament la qualitat ètica de l’actual repartiment de les ajudes en la corporació provincial, i que 3 de cada 4 alcaldes i alcaldesses consideren que la corporació ha de seguir existint com a instrument eficaç i proper per als ajuntaments i les veïnes i veïns de les comarques valencianes.
Sense descurar la cobertura als xicotets municipis, als quals dirigeix la seua acció la corporació de forma prioritària i que han incrementat de forma generalitzada les ajudes rebudes, la Diputació ha millorat també el finançament que reben les localitats de l’àrea metropolitana de València, que han pogut desenvolupar desenes d’actuacions amb un pla d’Inversions Sostenibles que qualifiquen d’excel·lent i que, de no haver-se impulsat, hauria acabat destinant el romanent a amortitzar deute amb els bancs en lloc d’emprar-se en la millora de la qualitat de vida en els municipis.
Aquestes ajudes han permès, entre altres actuacions, que Mislata dispose d’un renovat pavelló de la Canaleta, epicentre de l’activitat esportiva en el municipi; que Torrent haja canviat la xarxa de clavegueram en El Vedat; que Quart haja estrenat el seu complex recreatiu-esportiu; que Picanya haja obert al públic les seues piscines lúdiques; que Alfafar completara el seu projecte educatiu Aules-Col·labora de reforç en els estudis; que Burjassot repavimente diferents carrers del seu centre històric; que Alaquàs restaure els tresors patrimonials del seu castell i que municipis com Manises puguen desenvolupar l’estudi necessari per a ampliar el seu polígon al costat de l’Aeroport.
Inversions a l’Horta
Les comarques de l’Horta Nord i l’Horta Sud, a les quals pertanyen els municipis de l’àrea metropolitana de València, han rebut en els tres primers anys de l’actual legislatura més de 100 milions d’euros de la Diputació. Enguany està previst que arriben a la comarca 24,5 milions d’euros a través dels diferents plans de la corporació provincial, com el Pla de Serveis i Obres Municipals, SOM, el Fons de Cooperació Municipal o el Pla d’Inversions Sostenibles, IFS.
Les subvencions en aquests municipis s’han duplicat en 2016-2017 respecte a l’anterior legislatura. Si en 2014-2015 van ser de 31,9 milions d’euros, els dos últims anys han sigut de 68,7 milions d’euros.
La Diputació s’ha implicat a més, dins de la seua política de col·laboració amb altres administracions, en la recuperació de línies de transport metropolità, així com en la integració de les xarxes de Metrobus, Metrovalencia i EMT amb la signatura d’un conveni amb la Conselleria d’Habitatge que permet el transbord gratuït en més de 40 municipis.
També s’ha actuat en les pedanies de València, on s’han executat diferents obres de millora d’espais i serveis públics amb fons provincials, com la rehabilitació dels parcs del Palmar, el reforç de la seguretat en la travessia de Massarrojos o la construcció del parc infantil reclamat històricament per les veïnes i veïns del Perelló. La corporació ha col·laborat també en projectes com l’obertura del nou Museu d’Història Natural a Burjassot, amb una aportació de 100.000 euros.
Resposta massiva
Jorge Rodríguez ha presentat recentment aquesta enquesta als alcaldes i alcaldesses i ha destacat que “es tracta d’un estudi molt fiable, ja que ha comptat amb una resposta massiva dels edils, amb independència del seu color polític, i ha registrat respostes i opinions clares i coherents, que donen valor a eixe 80,5% dels municipis que qualifica la gestió de les ajudes com a notable o excel·lent”.
El president ha repassat la valoració que fan els alcaldes i alcaldesses de les diferents àrees de gestió, que reben una nota mitjana de 7,83 sobre 10. Entre aquests plans i polítiques desenvolupades per la corporació destaquen el Pla d’Inversions Sostenibles (IFS), que rep un 9,1 “fruit d’eixa aposta per l’autonomia municipal a l’hora de decidir en què invertir les ajudes de la Diputació”, i el 8,95 sobre 10 del Fons de Cooperació Municipal, “amb el qual hem quadrat el cercle del finançament local que arreplegava l’Estatut i mai va arribar a executar-se”.