La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació, presentarà el proper dijous 7 de juny, a les 19’00 hores a la Llibreria Fan Set de València, el llibre Poemes inèdits de Joan Fuster. L’acte correrà a càrrec de Xavier Rius, diputat de Cultura; Vicent Berenguer, director de la col·lecció Poesia, en la qual s’emmarca el llibre; i Salvador Ortells, autor de l’edició i la introducció del llibre.

Després de la publicació el darrer any de Notes d’un desficiós, Poemes inèdits es convertirà en el quart llibre de Fuster editat pel Magnànim i en la desena publicació relacionada amb l’escriptor de Sueca. El volum reuneix vint-i-sis poemes de Joan Fuster que, per diversos motius, havien quedat inèdits fins ara als arxius de l’escriptor, conservats al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster a Sueca. Poemes inèdits posarà a l’abast del lector composicions de diverses èpoques, tendències i estils que fan del llibre una mostra ben expressiva de la qualitat dels seus versos. El poemari inclou quinze poemes inèdits, nou poemes no inclosos en la versió definitiva del poemari Terra en la boca i la traducció de dos poesies en valencià que s’havien editat originàriament en castellà.

L’estudi introductori està escrit per Salvador Ortells Miralles, especialista en l’obra poètica de Joan Fuster, i ofereix per primera vegada una visió global de la poesia fusteriana coneguda en relació a la poesia inèdita. En definitiva, aquest llibre és un motiu immillorable per rellegir un autor rellevant en el panorama poètic valencià contemporani, però també en l’àmbit de la poesia en valencià del seu temps. En paraules d’Ortells, “tot i que una part de la seua poesia ha estat publicada en diversos poemaris, llibres col·lectius, revistes i antologies, la seua poesia no és tan coneguda com caldria, ja que ha estat eclipsada per la seua excel·lent i abundant producció assagística i periodística”. Amb aquest llibre es contribuirà a divulgar la poesia fusteriana que “és prou important com per no menystenir-la”.

Fuster va publicar entre 1948 i 1954 vuit poemaris: Sobre Narcís (1948), 3 poemes (1949), Ales o mans (1949), Ofici de difunt (1950), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953), Poemes per fer (1953-54) i Escrit per al silenci (1954), publicat pel Magnànim. A més, cal afegir una quantitat gens menyspreable de poemes publicats durant la postguerra, en valencià i castellà, en la premsa valenciana –Levante, Las Provincias, Verbo, Víspera, Esclat, Pensat i Fet, i Festa d’Elig–, en revistes catalanes i de l’exili antifranquista –Ariel, La Nostra Revista, Pont Blau i Las Españas–, i en volums col·lectius: Homenatge a Xavier Casp (1949), Calvari líric (1949), Llibre de la vellesa (1954), Corona poètica en llaor de Sant Vicent Ferrer en el V Centenari de sa Canonizació (1955), Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1957) i Eucarística (1960).

Joan Fuster i Salvador Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) ha estat un dels escriptors i intel·lectuals valencians més rellevants del segle XX. Entre la gran varietat de gèneres literaris que conreà, destaquen la historiografia, l’articulisme periodístic, la traducció, el dietarisme, l’aforisme, la crítica literària i, també, la poesia. Fou reconegut, sobretot, per la seua producció assagística, que es caracteritza per la diversitat temàtica i la multiplicitat d’interessos, i que conté títols emblemàtics com Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos i El descrèdit de la realitat.

Salvador Ortells Miralles (Sueca, 1977) és llicenciat i doctor en Filologia Catalana. Ha publicat nombrosos estudis i articles sobre l’obra literària de Joan Fuster, entre els quals destaquen la coordinació del volum col·lectiu Joan Fuster, llibre a llibre. Diccionari bibliogràfic (2015), l’edició de l’antologia Joan Fuster recitable (2016) i la tesi doctoral La poesia de Joan Fuster (2017). En l’actualitat és director de l’Espai Joan Fuster i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim