El diputat de Cultura, Xavier Rius ha visitat els treballs d’excavació que s’estan realitzant al jaciment de la Cova del Puntal del Gat. El diputat ha estat acompanyat per l’alcaldessa de Benirredrà, Loles Cardona; la cap de Col·leccions del Museu de Prehistòria de València, Maria Jesús de Pedro; el director de l’excavació, Alfred Sanchis; i l’investigador de la Universitat de València, Aleix Eixea.
Es tracta d’un jaciment arqueològic localitzat a la serra Falconera, que va ser descobert a principis dels anys 90. En el 91 s’arreplegaren mostres de l’entorn immediat de la cova que van apuntar a una cronologia prehistòrica centrada en el Paleolític Mitjà, entre fa 150 mil i 30 mil anys. La primera actuació es va realitzar l’any 1994, en la qual es van extraure mostres, restes i materials que confirmaren la cronologia del Paleolític Mitjà, a partir de les evidències d’indústria lítica tallada. Amb aquesta actuació també es van fixar l’extensió del jaciment i les característiques estratigràfiques-sedimentàries. Aquestes actuacions estaven promogudes per tal de salvar la cova del Puntal del Gat de la construcció de la carretera de circumval·lació de Gandia, que finalment, davant les evidències, va ser desviada.
Atenent al valor i interés arqueològic de la Cova del Puntal del Gat, des de l’Ajuntament de Benirredrà s’han iniciat accions per a la salvaguarda del lloc, que ha patit diversos actes de vandalisme; accions que han conduït al Museu de Prehistòria de València, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, a plantejar-se l’excavació i l’estudi del jaciment i que tenen, també, com a objectiu la preservació d’un bon espai d’esbargiment i de gaudi per als veïns i veïnes de Benirredrà. L’alcaldessa de la localitat, Loles Cardona, ha agraït la intervenció de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, que “ha donat tota classe de facilitats per a promoure aquesta primera campanya d’excavacions”.
La Cova del Puntal del Gat i els seus voltants representen un important patrimoni natural i cultural per a Benirredrà. Amb l’adequada gestió, aquest paratge podria esdevenir un reclam turístic decisiu per al municipi: un jaciment del Paleolític Mitjà, de l’època dels neandertals i tan prop del centre urbà i amb un accés molt senzill.
Amb els treballs d’excavació i investigació dels tècnics del Museu de Prehistòria de València, que s’han tancat hui, 31 d’octubre, s’ha pogut llançar llum sobre la història del jaciment, per tal de prendre decisions que afectaran el seu futur.
Al llarg dels treballs s’han trobat nombroses restes d’animals que, encara que estan pendents de ser analitzades i avaluades, podrien correspondre a cavall Plistocé, cérvol, cabra muntesa, lleopard i tortuga, entre altres. La troballa de les restes de tortuga és clau, ja que aquesta espècie va desaparéixer fa 45.000 anys i, per tant, és un indicador fiable per als treballs de datació. D’entre les eines aparegudes, destaquen nombroses restes d’indústria lítica, com ara els rascadors de sílex. A més, durant la campanya d’excavacions s’han agafat mostres de sediments que, potser, permetran efectuar la datació del lloc a través dels carbons, per tal de concretar la cronologia exacta del jaciment.
Aquesta primera i modesta excavació, que ha durat dos setmanes, és una manera de posar en valor aquest jaciment i estudiar quines accions es poden dur a terme en successives campanyes.
Xavier Rius visita també Bellreguard
El diputat de Cultura també ha visitat, durant la jornada de hui, el municipi saforenc de Bellreguard. Allí s’ha reunit amb l’alcalde de la localitat, Alexandre Ruiz, i altres membres de la corporació municipal per informar-los de totes les subvencions i programes que ofereix el SARC. Allí han pogut parlar de programes com el SARC als pobles, les convocatòries intermunicipals, el Retrobem la nostra música, el Certamen de Bandes de Música, les ajudes a l’adquisició d’instruments musicals i de les exposicions itinerants del MuVIM, el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria de València.