- La mostra forma part de la sèrie ‘Tresors del Museu’ del centre museístic de la Diputació de València amb una selecció de les col·leccions de malacofauna i ictiofauna d’una cronologia entre 30.000 i 3.000 anys
17/06/2021
El Museu de Prehistòria de València ens apropa a les últimes investigacions zooarqueològiques fetes al sector central del litoral mediterrani peninsular sobre l’aprofitament de recursos marins amb l’exposició temporal ‘La Prehistòria i la mar. Recursos marins en el passat’. Comissariada pel conservador del Museu de Prehistòria Josep Lluís Pascual Benito, forma part de la sèrie ‘Tresors del Museu’ que, en este cas, presenta col·leccions de mol·luscos i peixos marins, moltes de les quals no havien estat exposades fins ara.
Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, l’exposició “és un exemple més de la gran qualitat de propostes que plantegen els nostres conservadors i tècnics. Una mostra amb un disseny molt acurat i una museografia comunicativa excel·lent, que a més, iniciarà una itinerància en 2022”.
La mostra “forma part de la sèrie Tresors del Museu, exposicions de xicotet format que presenten una peça o una col·lecció de peces del museu, amb l’objectiu de mostrar al públic no especialitzat les darreres investigacions o noves intervencions, sempre d’una manera innovadora per a experimentar en nous recursos museogràfics”, explica el cap d’exposicions, Santiago Grau.
El comissari Josep Lluís Pascual Benito posa en valor que l’exposició “ens mostra la varietat d’usos que les societats del passat donaren als productes de procedència marina, com és l’ús alimentari, la fabricació d’adorns personals o la simbologia”.
“Un cas excepcional és la presència d’un dofí mular depositat en un enterrament humà de caràcter secundari ubicat en una fosa junt la desembocadura del Serpis. S’hi tracta d’un fet únic i extraordinari perquè es coneixen depòsits d’animals terrestres com gossos, bovins, caprins i porcs, però mai no s’havia trobat un cetaci en context funerari”, explica el comissari Josep Lluís Pascual Benito.
Dividida en cinc àmbits, mostra més d’un centenar de peces procedents de jaciments arqueològics valencians que es conserven al Museu de Prehistòria de València i que cobrixen una cronologia d’entre 30.000 i 3.000 anys. A partir d’estes restes es fa palés com els recursos marins van ser aprofitats per les comunitats prehistòriques de formes molt diverses.
Ús alimentari
Al golf de València la informació sobre l’ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior és escassa. Els jaciments costaners d’aleshores es troben actualment sota l’aigua, per la inundació de les plataformes costaneres per la pujada del nivell del mar en acabar el període glacial. Posteriorment, es constata el consum de diverses espècies de mol·luscos com escopinyes, llepasses i caragolins, i de peixos com orades, rajades, llises i corbines, entre altres. Estos productes de la mar arribaren de vegades a jaciments de l’interior situats a més de 40 km de la costa, el que mostra l’ús de sistemes de conservació, com l’assecat al sol o el fumat.
Fabricació d’estris
Però, mol·luscos i peixos no sols serviren d’aliment. Diverses petxines es van aprofitar per a la decoració ceràmica o com recipients, alguns d’ells amb colorants, allisadors i gratadors. Amb altres petxines es van confeccionar culleres, cullerots, agulles i instruments musicals (trompes), mentre que grans ossos de cetacis -costella i vèrtebres- foren utilitzats com a taules de treball o encluses.
Adorns personals
Un altre ús de les petxines de nombroses espècies de mol·luscos fou la fabricació d’adorns personals, dotant-les de perforació com a element de suspensió. En este àmbit, presentem tres processos complets de fabricació d’adorns: perles discoidals a partir de valves d’escopinyes, penjolls o botons arciformes a partir de llavis de Semicassis undulata i penjolls ovals a partir de retalls rodats de bivalves.
Es mostren peces d’adorn de petxines, soltes o enfilades en collars de més d’una dotzena de jaciments valencians, on es pot veure les diferents espècies característiques de cada període prehistòric conseqüència de motius culturals o de la seua disponibilitat per la temperatura de la mar. A partir del Neolític també es fabricaren altres adorns més elaborats: perles discoïdals durant tota la Prehistòria recent, penjolls ovals, anells i braçalets durant el Neolític antic i botons durant el Calcolític. Com a adorns es van fer servir també les vèrtebres de peixos cartilaginosos, entre les que s’han identificat vàries espècies de rajades i de taurons.
Valor simbòlic
Molts dels adorns tindrien un valor simbòlic afegit, però també hi ha d’altres que s’associen al món dels morts, com ara petxines no perforades ni manipulades documentades en coves d’enterraments del Neolític final/Calcolític, fa uns 5.000 anys, les quals formarien part del ritual funerari i que poden considerar-se com amulets-ofrenes funeràries i, excepcionalment com ofrena alimentària. Així mateix, altres petxines marines no manipulades trobades en contextos habitacionals poden haver estat producte de la curiositat humana per la seua morfologia o modificant-les han servit per a la fabricació d’ídols.
L’exposició ‘Prehistòria i la Mar’, de producció pròpia del Museu de Prehistòria, entrarà a formar part del circuit d’exposicions itinerants del museu a partir de pròxim any.
