- La gala reprèn la normalitat anterior a la Covid-19 en la Sala Alfons el Magnànim amb més de 200 personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme confirmades
- Les set obres guanyadores es publicaran en les editorials Bromera (Alzira), Versátil (Barcelona), Hiperión (Madrid), Andana (Picassent) i el propi Magnànim (València)
- La presidenta del Magnànim, Maria Josep Amigó, subratlla la trajectòria consolidada dels Premis València amb un augment de la participació i de la qualitat de les obres
22/10/2021
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació de València ha presentat hui a migdia, en el Centre Cultural La Beneficència, la gala i les obres guanyadores, ja editades, dels premis literaris València i València Nova 2021, uns premis amb trajectòria consolidada i de referència indispensable en el calendari literari i cultural, amb reconeixements en les modalitats en les modalitats d’assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica, tant en valencià com en castellà.
En l’acte han estat presents, a més de la presidenta del Magnànim i vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el director de la institució, Vicent Flor, els autors i autores guardonats i els llibres ja editats.
La de 2021 ha sigut la segona edició amb més originals presentats, un total de 553 (171 més que en 2019, que en foren 382), i s’han premiat set obres. La concessió dels guardons comporta la publicació de l’obra, un quadre original de l’artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 12.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig; de 7.500 euros en les de poesia; i de 8.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació de l’obra i el quadre de Boix, són de 5.000 euros en narrativa; i 3.000 euros en poesia.
Maria Josep Amigó ha felicitat els autors i les autores guanyadores, i ha destacat la qualitat de les obres. A més, ha destacat “el paper de la institució Alfons el Magnànim com a dinamitzadora cultural a través de la publicació de llibres, conferències, debats i congressos. A més, gràcies als Premis València, contribuix a divulgar el nom de la ciutat de València i del conjunt de la societat valenciana i a convertir-la en una referència per a la cultura i per al llibre”.
En la gala s’ha reprès la normalitat anterior a la Covid-19, amb l’aforament complet, amb dos-centes personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme confirmades a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. En la gala comptarem amb la rapsoda Lola Camps, que llegirà fragments de les obres dels llibres, el grup Las Reinas Magas i l’humorista Eugeni Alemany, que es caracteritzà de l’escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví.
El Premi València de narrativa en valencià, ‘Els dies bons’, d’Aina Fullana Llull (Manacor, Mallorca, 1997), professora de valencià, que suposa el seu debut com a novel·lista amb tan sols vint-i-quatre anys, és una novel·la ambientada als baixos fons de l’illa de Mallorca a finals del segle XX, que dona veu tres personatges principals. Xavi, un drogoaddicte, Martina, una dona que descobrix les frustracions i aprenentatge de la vida i Ariadna, la filla de tots dos, que tracta d’allunyar-se dels abismes familiars. Ha sigut editada per Bromera (Alzira).
El premi València de poesia en valencià de 2021, ‘Entre dues clarors’, de Joan Mahiques Climent (Gandia, 1978), professor de Filologia Catalana de la Universitat Jaume I, està editada per Bromera (Alzira). El premi València de poesia en castellà, ‘En donde resistimos’, de Francisco Caro (Piedrabuena, Ciudad Real, 1947), editada per Hiperión (Madrid), es una reflexió lírica sobre l’amor, les lectures, les interrogacions, els paisatges i allò inútil.
El millor assaig ha sigut ‘El manicomi de Jesús’ de Cándido Polo. Natural de Godella, Polo ha dut endavant una investigació exhaustiva i innovadora sobre bogeria i salut mental a la València dels segles XIX i XX, un treball rigorós des del punt de vista històric i mèdic, amb una gran claredat expositiva. Està editat pel Magnànim, en la col·lecció ‘Estudis Univeritaris’, i n’és el número 181.
Finalment, el barceloní Lluc Silvestre, de Premià de Mar, i el dibuixant d’origen brasiler Edgardo Sergio Carosia Fabiano guanyen el València de novel·la gràfica amb ‘Un os al Marroc’, publicat per Andana (Picassent), que narra la història d’una persona que viatja al Marroc a organitzar un festival de música solidària i descobrix una realitat diferent a l’europea, més complexa i més enllà dels clixés que transmeten determinats mitjans de comunicació.
Pel que fa als guardonats dels premis València Nova, dirigits a persones menors de 36 anys amb l’objectiu de fomentar la creativitat literària i noves veus, cal destacar Irene Rodrigo Martínez (Puçol, 1990), que ha aconseguit el Premi València Nova de narrativa en castellà amb ‘Tres lunas llenas’, editat per Versátil (Barcelona), una novel·la (també el seu debut com a novel·lista) sobre el poder de la creació i sobre la relació entre dones i maternitat.
Així mateix, el premi València Nova de poesia en castellà ha sigut per a Álvaro Carbonell Cerdà (Albatera, Baix Segura, 1990), amb ‘Jirafas en el zoológico de Atlanta’, també editada per Hiperión, que és una aproximació imaginativa a allò quotidià i allò generacional, amb un ritme novedós i una gran riquesa formal, com va destacar el jurat.
