- Del 3 de febrer al 10 d’abril, el museu de la Diputació acull la mostra ‘Manuel Tolsá des de l’esguard fotogràfic de Joaquín Bérchez’
03/02/2022
El MuVIM ret un merescut homenatge a l’artista valencià Manuel Tolsá a través de les fotografies de Joaquín Bérchez. El museu dependent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València acull a les seues sales l’exposició Manuel Tolsá des de l’esguard fotogràfic de Joaquín Bérchez, que romandrà oberta al públic del 3 de febrer al 10 d’abril.
Esta exposició brinda una particular experiència visual entorn de les obres més significatives de Manuel Tolsá, com la colossal estàtua eqüestre –el caballito– de Carles IV, els palaus de Minería i de Buenavista i la renovació de la imatge externa de la catedral metropolitana –estes quatre a Ciudad de México– i l’Hospicio Cabañas a Guadalajara (México).
En ella desfilen, de la mà de la fotografia, peculiars ambients clàssics amb rutilants fragments d’estucs i motlures, ordres arquitectònics sorpresos en densos silencis del mur, façanes i cúpules escenificades al México actual, patis i escales capturats en un transeünt deteniment per moments quasi glacial o letàrgic… aspectes tots que, una vegada més, testimonien l’excepcional personalitat artística de l’escultor i arquitecte valencià.
Una mostra homenatge “a l’arquitecte d’Enguera Manuel Tolsá, a qui devem algunes de les imatges arquitectòniques de México que tots tenim en la retina”, indica la diputada del MuVIM, Glòria Tello. I és que a cavall entre els segles XVIII i XIX, Tolsá és el gran protagonista d’una urbs virregnal que es mira en l’espill cosmopolita de l’Europa il·lustrada i que aspira a engalanar-se amb monumentals passejos.
El MuVIM conjumina amb Manuel Tolsá des de l’esguard fotogràfic de Joaquín Bérchez dos noms de referència de la cultura valenciana, molt separats en la cronologia, però units per una vocació il·lustrada que desafia el pas de les centúries.
“Una imbricació entre passat i present, de connexions entre branques de la creativitat artística, d’homenatges al que es va fer quan canviava el paradigma del món i es forjava la nostra modernitat”, destaca Rafael Company, director del MuVIM. En eixe sentit afig: “els visitants de l’exposició captaran –sens dubte– que la càmera ha sigut manejada per qui és –alhora– erudit, creador i admirador, i recordaran que al MuVIM va trobar tota la seua esplendor una arquitectura virregnal que continua sorprenent després de tant de temps”.
Joaquín Bérchez
Fotògraf i historiador de l’arquitectura, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València (1992-2010) i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, la seua activitat fotogràfica brolla unida als seus estudis historicoartístics.
La seua obra fotogràfica ha sigut exposada en nombroses ciutats espanyoles (València, Alacant, Múrcia, Salamanca, Madrid i Barcelona, entre altres) a més d’en diverses sales internacions com el Queen Sofia Spanish Institute de Nova York, el Museu Palladio de Vicenza, la Real Academia de España a Roma o el Museu Arte Popular de Lisboa.
“Joaquín Bérchez a través de la seua fotografia –ha escrit Italo Zannier– és capaç d’emocionar-se i transmetre’ns, no sols la seua emoció, sinó també el seu judici crític”. Reveladora “autobiografia visual”, Zannier aclarix com “la fotografia és també un test, un assaig projectiu, que revela molt del seu autor, que es deixa veure inevitablement en el resultat definit en imatge per la seua visió dinàmica en l’espai”.
Juan Antonio Ramírez, per la seua part, va dir: “el que aconseguix Bérchez no és que les arquitectures que fotografia apareguen més belles, sinó una cosa molt més interessant: evidenciar l’existència de valors plàstics o iconològics que havien passat inadvertits”. “La càmera de Bérchez inventa i desoculta: el que és bo per a l’historiador ho és per al creador, i viceversa”, afig.
Manuel Tolsá
Manuel Tolsá (Enguera, 1757 – México, 1816). Va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i més tard a la de San Fernando de Madrid. Va ser deixeble de José Puchol en escultura i de Ribelles, Gascó i Gilabert en arquitectura; escultor de cambra del rei, ministre de la Junta de Comercio, Moneda y Minas i acadèmic de San Fernando. En 1790 va ser nomenat director de la Academia de San Carlos de México, per a traslladar-se al Virreinato de Nueva España a l’any següent.
