- El diputat de Cultura, Xavier Rius, indica que el llibre, obra de Miquel Notari, s’incardina dins de la col·lecció Bocins, que està orientada a la divulgació del patrimoni, la història i els personatges valencians menys reconeguts
13/06/2023
Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 1901-Mexicali, 1950) no és un personatge qualsevol. El que fora primer conseller valencià de Cultura passa encara per ser un gran desconegut entre el públic. Metge, home de fortes conviccions morals i precursor de les reivindicacions valencianes davant del Govern central de la República, com comenta el diputat de Cultura, Xavier Rius, impulsor de l’estudi.
Als convulsos anys trenta del segle XX Bosch i Morata, junt als companys, A. Pizcueta, M. Thous, A. Perucho i F. Soto, va fundar l’ARV, Agrupació Valencianista Republicana, un partit d’inspiració republicana, federalista i d’esquerres, que fou partícep als primers avantprojectes per a un Estatut d’Autonomia del País Valencià.
L’agitació política dels anys que precediren la Guerra Civil no va donar peu a una aprovació i desenvolupament de l’Estatut, que malauradament acabà malmés per l’evolució de la guerra. Així i tot, la intrahistòria d’aquells papers dona per a molts episodis, que l’autor, Miquel Notari, ha tingut ocasió de rescatar de l’oblit i de narrar curosament, segons ell, “com si fora una novel·la d’aventures, on a més de la important documentació de caràcter polític sobresurt un personatge d’una gran humanitat”. Són, en definitiva, materials poc estudiats que permetran entendre millor que, arribada la democràcia, el pas cap a un nou Estatut no es pot entendre sense la bastida que va alçar Bosch i Morata.
Francesc Bosch i Morata, com d’altres milers de persones, hagué de marxar a un llarg exili a Mèxic. Traslladat a la localitat de Mexicali, en la frontera de la Baixa Califòrnia, Bosch i Morata esdevé ràpidament un metge forçament ocupat pel benestar dels seus veïns. Va ser admirat fins al punt de rebre la condició honorífica de “médico del pueblo”.
A Mexicali Bosch i Morata inicia una llarga correspondència amb la seua família que acaba per descobrir-nos una ànima extremadamente sensible, afectuosa i molt rica en matissos. La persona, el polític, el metge conflueixen en Bosch i Morata, tot i acceptant una nova vida en un nou país, sense oblidar mai els seus orígens.
