No és cap secret que per a que les polítiques municipals siguen efectives, calen recursos econòmics.
L’ajuda econòmica de la Diputació és una eina fonamental per a la promoció de polítiques públiques que ajuden a transformar els pobles i millorar la qualitat de vida dels seus habitants, i per això és tan important que els crèdits es destinen amb l’objectiu de fer front als reptes que afronten les entitats locals.
Així, davant les retallades impulsades pels nous inquilins del Palau de la Generalitat Valenciana, calen mesures correctores urgents per afrontar les emergències dels pobles valencians, que no poden dependre de les dèries negacionistes de l’extrema dreta que condicionen el govern valencià.
Una de les ferramentes impulsada pel govern del Botànic que permetia fer arribar diners als pobles, va ser la creació del Fons de Cooperació Municipal, que a les comarques valencianes es quadruplicava gràcies a l’aportació de 80 milions d’euros per part de l’anterior govern de la Diputació del que Compromís formava part.
Sorprenentment, els actuals pressupostos retallen eixa aportació un 50% per a 2024, el que farà que molts ajuntaments es vegen obligats a repercutir la diferència en la ciutadania –en forma d’impostos i taxes- si volen seguir invertint en millores. L’exigència és inevitable: calen 40 milions d’euros més que arriben a tots de forma directa i ràpida.
La lluita contra el canvi climàtic és un altre element clau en la creació de noves infraestructures que necessàriament han de tindre perspectiva mediambiental i que el nou Pla Obert d’Inversions ha oblidat. Ens trobem en un moment clau per fer front a situacions d’urgència com a conseqüència de les condicions climatològiques adverses derivades del canvi climàtic.
És per això que des de Compromís entenem necessària la creació d’un Fons d’Inversions per l’Emergència Climàtica on els municipis puguen accedir a ajudes addicionals davant estes situacions.
Mentre el Partit Popular mira de reüll l’onada expansiva que s’apropa i es tapa els ulls amb la bena negacionista de VOX, la sequera, els problemes de subministrament d’aigua potable o els incendis forestals, són cada dia més freqüents.
No podem deixar de banda les persones i el seu benestar. La Diputació de València ha jugat un paper molt important els últims anys en la construcció d’un Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que atenga les necessitats bàsiques de totes les persones.
Una societat sana és una societat que cura i cuida, i això passa per la creació de noves infraestructures de serveis socials, tal com s’ha fet en anys anteriors. Sols en 2023 es van destinar 17’5 milions d’euros per a la construcció de noves residències i centres de dia de majors i de diversitat funcional, interés que ara queda sense pressupost, deixant els més vulnerables a la seua sort.
Per últim, l’emergència cultural que pateixen municipis i entitats sistemàticament esborrades per motius ideològics, és un fet indiscutible que cal esmenar per salut democràtica.
Programes de foment de la lectura, premis literaris en valencià, programes d’estudis comarcals i un llarg etcètera, requereixen mantindre ajudes dels ens supramunicipals com la Diputació, perquè sols elles poden dinamitzar els sectors econòmics tradicionals i vertebrar culturalment les nostres comarques, sense censura ni sectarisme.
El govern de Mompó a la Diputació de València té ara una oportunitat clau per esmenar el que no ha fet en els pressupostos de 2024 i sumar-se al compromís amb les emergències econòmica, mediambiental, social i cultural que venen reivindicant els ajuntaments valencians.
La Diputació no pot donar l’esquena als municipis valencians i els seus reptes. Perquè de moment els pobles valencians perden, i segueixen preguntant-se on estan els seus diners.