Espanya, capital… València. És una afirmació que d’entrada pot sorprendre moltes persones. Sens dubte. Però el ben cert és que fa referència a un període històric, el de la primera democràcia de la història d’Espanya que, en general, continua sent desconegut per a la societat valenciana.
Amb motiu de la celebració del 80 aniversari de València com a capital de la República, la Universitat de València ha promogut una sèrie d’actes culturals en els quals participen un bon nombre de professors i investigadors de la Universitat a fi de donar a conéixer la importància que la ciutat tingué en aquest temps, per mitjà de dos professors del Departament d’Història Contemporània: Toni Morant i Jorge Ramos. El programa té el suport de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València.
Aquest matí el projecte ha estat presentat en una roda de premsa celebrada al Col·legi Major Rector Peset amb les intervencions d’Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura; Xavier Rius, diputat de Cultura; Glòria Tello, regidora de Cultura de l’Ajuntament de València; Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; Jorge Hermosilla, vicerector de Participació i Projecció Territorial; Ester Alba, degana de la Facultat de Geografia i Història, a més de Toni Morant i Jorge Ramos, professors del Departament d’Història Contemporània.
Des de la Universitat de València s’ha destacat «l’extraordinària importància històrica de València, que va ser capital cultural internacional». Per aquest motiu, i per la seua missió de servei públic, la Universitat ha promogut un ambiciós programa d’actes que té el suport de les distintes administracions.
El vicerector de Cultura, Antonio Ariño, ha recordat a més que La Nau va ser la seu del Ministeri d’Instrucció Pública i que per indicació del rector ja des de l’any passat s’organitzaren activitats per celebrar l’aniversari de l’any pròxim. Històricament, la Universitat ha tractat aquest període històric mitjançant exposicions i diverses publicacions.
«València capital de la República 2016-1936» s’estendrà des d’aquest mes de novembre fins al desembre de 2016. Abasta tot un seguit d’iniciatives, des d’un cicle de cinema sobre «República i Guerra Civil»; un cicle de conferències sobre la «Societat i cultura en la València republicana»; una sèrie de visites guiades a «La València de la Guerra Civil» durant aquest novembre i desembre a càrrec de Jorge Ramos, i rutes per les comarques valencianes durant el mes d’abril i la tardor del 2016; diverses exposicions a la Facultat de Geografia i Història a partir del febrer, sobre el nomenclàtor i la cartografia urbana; la cartelleria republicana; els manuals d’història i un concurs-exposició de fotografia.
A banda, el novembre del 2016, s’inaugurarà a la seu històrica de la Universitat, La Nau, una exposició sobre la transformació cultural i social de la ciutat durant el primer any i mig de guerra civil, comissariada per Mireia Ferrer i produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat. També en aquesta data es presentaran els seus primers resultats del projecte «Catalogació del patrimoni valencià de la Guerra Civil», impulsat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.
La Facultat de Geografia i Història acollirà bona part del programa d’activitats, que va començar ahir dimecres, dia 4, amb la primera conferència del cicle, i continuarà el dia 11 amb la projecció de dos pel·lícules de l’època («L’espoir», d’André Malraux, i «Rojo y Negro», de Carlos Arévalo), presentades i comentades per Marta García Carrión i Toni Morant, professors del Departament d’Història Contemporània. Una setmana després, el dia 20, la conferència de Daniel Benito Goerlich sobre la «Valencia capital de la República: urbanismo y planificación», reprendrà el cicle, que continuarà el dia 24 amb una conferència sobre la «València, cap-i-casal del Regne», a càrrec d’Antoni Furió. El programa d’activitats «València capital de la República 2016-1936» està ja disponible a la web creat a l’efecte a través de la pàgina de la Facultat de Geografia i Història: http://links.uv.es/pU8nkCv
El MuVIM organitzarà l’any que ve una exposició sobre aquesta temàtica i l’Ajuntament de València està duent a terme en aquests moments un procés de posada en valor dels refugis que hi ha a la ciutat de València, a més d’altres tasques de recerca i senyalització.
Exposició sobre una donació de Juan Navarro al Col·legi Rector Peset
Alejandra Soler, Juan Marín, Juana Alberich, Darío Marco, Federico Husé, Emilio Monzó, Juanjo Estellés, Vicente Ramis, Ramón Sánchez, Joseph Edouard Almudever, Pablo Sanz, Manuel Gil, Isidro Guardia, Josefa Celda, José Martínez, José Navarro i Esperanza Martínez. Tots aquests retrats formen part de la sèrie «Els no vençuts», realitzada pel fotògraf Juan Navarro.
Aquesta àmplia sèrie va ser presentada en l’exposició homònima (2011) que va tenir lloc a la Sala de la Muralla del Col·legi Rector Peset. Recentment l’autor ha donat tota la sèrie a la Universitat de València i romandrà exposada, al Saló d’Actes del Rector Peset, durant l’any 2016 amb motiu del 80 aniversari de València capital de la II República. L’acte de donació de les peces s’ha signat aquest matí.
En aquest ampli retrat coral, Juan Navarro presenta protagonistes perdedors de la Guerra Civil encara ferms defensors de la legalitat republicana. Irreductibles. També hi són representades entitats polítiques i sindicals, així com associacions i federacions culturals implicades en el seu dia a la defensa i l’adveniment de la República. El Servei de Publicacions de la Universitat ha editat cinc volums sobre aquest tema.
València fou la capital d’Espanya
Doncs sí: el ben cert és que entre el novembre del 1936 i l’octubre del 1937 València fou capital d’Espanya. Amb les tropes rebels que s’acostaven perillosament a Madrid des de diversos fronts i que amenaçaven amb assetjar-la, el Consell de Ministres prengué la decisió de traslladar-hi oficialment la capital de la República. A partir del 6 i 7 de novembre començaren a arribar a la ciutat del Túria figures tan significatives com diverses: representants del govern, funcionaris, diplomàtics, assessors, membres de partits polítics i sindicats, periodistes, intel·lectuals, brigadistes internacionals, soldats i milicians de permís, ferits, refugiats i espies… No tan sols s’hi traslladaren persones i entitats; des de Madrid nombroses obres d’art del Tresor Artístic espanyol (incloent els quadres de més valor del Museu del Prado) seguiren el mateix camí fins a les Torres de Serrans i l’església del Patriarca, on les resguardaren durant la resta de la Guerra Civil.
Durant aquell any l’aspecte de València canvià. Els seus carrers s’ompliren d’ateneus, universitats populars, projectes d’innovació pedagògica, revistes, congressos i arts plàstiques en eclosió. Intel·lectuals i corresponsals estrangers freqüentaven la Casa de la Cultura o l’Ideal Room del carrer de la Pau. Diversos edificis –com ara La Nau, o alguns palaus del llavors carrer Metal·lúrgia– allotjaren els ministeris estatals, mentre que l’Ajuntament va acollir les Corts.
Paral·lelament, el fracàs del colp d’Estat del 1936 desfermà la revolució social: quan València esdevingué capital de la República, una gran part de les indústries, dels serveis municipals i dels subministraments bàsics de la ciutat ja havia estat socialitzada. La gran via Marqués del Túria esdevingué la gran via Buenaventura Durruti; el carrer Corona, carrer Pasionaria, i el carrer Cavallers, carrer Metal·lúrgia, entre altres. Els nombrosos refugis antiaeris habilitats o contruits a l’efecte a la ciutat no pogueren evitar que, des del gener del 1937 fins al final de la guerra, 442 bombardejos acabaren amb la vida de més de 800 dels seus habitants i en feriren o deixaren sense llar molts més.
Malgrat la importància de la ciutat i la profunditat dels canvis experimentats durant la guerra, pràcticament cap senyal, marca o monument en un espai públic, cap programa pedagògic ni política pública de memòria recorda o ensenya aquesta part tan destacada de la història contemporània valenciana. L’objectiu d’aquest programa d’activitats és acostar la ciutadania un periode recent de la seua història.
