La Diputació de València ha pres en consideració l’estudi d’un projecte per a la recuperació de la coneguda com la Casa del Tío Florencio de Titaguas. Així ho ha comunicat el diputat de Cultura, Xavier Rius, durant la visita efectuada recentment a aquesta localitat de la comarca del Serrans, on s’ha reunit amb el seu alcalde, Ramiro Rivera, i representants del departament de cultura per presentar les línies estratègiques de l’Àrea i els diferents programes culturals d’aquest departament per al present exercici 2017, a més de conèixer les necessitats en matèria cultural que acredita aquest municipi.
LaCasa del Tío Florencio constitueix un immoble que data del segle XVIII i per al qual existeix un projecte orientat a la seua rehabilitació i habilitació com a espai cultural i expositiu. Des de la corporació provincial s’està estudiant la possibilitat de poder contribuir a l’execució de les actuacions previstes per a que els veïns i veïnes de Titaguas puguen gaudir de la idiosincràsia d’aquest edifici adreçat a l’activitat cultural.
Xavier Rius ha incidit en «l’aposta d’aquestaDiputació per recuperar els nostres béns immobles amb un elevat valor patrimonial», tal i com representa la Casa del Tío Florencio de Titaguas. El responsable de l’Àrea de Cultura també ha destacat «el nostre interès per potenciar la programació cultural municipal i dinamitzar la cultura en les comarques valencianes», perquè com ha emfatitzat Rius «la promoció de la cultura als pobles és un dels eixos fonamentals dels governs de progrés per a poder avançar com a societat».
Col·laboració amb el MuVIM
La visita a Titaguas ha estat acompanyada amb la presència de Rafael Company, director del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), ja que una de les intencions es què en un futur no molt llunyà la Casa del Tío Florencio puga albergar un espai per a difondre la figura de l’il·lustrat valencià Simón de Rojas Clemente (1777-1827), fill del poble i estudiós del seu patrimoni natural i paisatgístic.
Simón de Rojas Clemente constitueix un referent per a la ciència de la Il·lustració. Encaminat a eclesiàstic es va enriquir amb el naturalisme i la botànica. Va ampliar els seus estudis a París i Londres, i al llarg de la seua trajectòria va realitzar la Historia natural del Reino de Granada, va investigar i va ser bibliotecari i fins i tot director del Jardí Botànic de Madrid.
El llegat científic-literari del botànic de Titaguas transmet les bases pràctiques i l’esperit que generaran el naixement de l’etnobotànica moderna: el sistemàtic esforç per la recol·lecció de dades de camp, extretes de les converses amb els que viuen i treballen en contacte amb les plantes objecte de l’estudi. Clemente no resultava un botànic academicista a l’ús, amant de lupes i herbaris, sinó un enamorat del coneixement de les plantes en el seu hàbitat, de les àrdues excursions per paratges muntanyencs, i de la conversa amb pastors, agricultors i gent del món rural.