La Diputació de València expressa el seu condol per la mort del poeta Manel Marí (Eivissa, 1975) i envia el seu suport als familiars i amics de l’autor del poemari ‘Tavernàries’ (2016), guardonat amb el Premi València de poesia que concedeix la Institució Alfons el Magnànim de la corporació provincial.
La vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, va visitar ahir el tanatori on hui tindran lloc les exèquies i va transmetre el seu suport a la familia del poeta per la pèrdua d’un referent de les lletres valencianes.
Manel Marí era una de les plomes més importants de la poesia actual en llengua catalana i vivia a Alboraia des de feia temps. Als seus 42 anys, l’escriptor havia publicat 11 poemaris i la seua obra havia rebut diversos reconeixements com el Premi Mallorca de poesia al 2005 i el Premi Joan Alcover de poesia Ciutat de Palma al 2007.
La cerimònia tindrà lloc al tanatori municipal a les 17h. A continuació reproduim ‘Jo sóc la veu’, un dels seus poemes inclòs a ‘Tavernàries’ (2016):
“Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres
desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres
és per haver admès l’eco d’un esperit-diable
que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra.
Sóc la veu i la cendra, i ja m’hi fot
no poder encomanar cap altre encant més alt,
tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força
el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme,
vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara
la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
i mastego encenalls per escopir l’incendi:
jo sóc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes”.