La biodiversitat o diversitat biològica es defineix com la varietat d’éssers vius que poden trobar-se sobre la Terra. Aquesta biodiversitat és producte de l’evolució natural del planeta i encara que els éssers humans depenem d’ella, les nostres activitats poden influir negativament en la seua conservació.
Segons les dades de l’Organització de Nacions Unides, s’han identificat fins a l’actualitat 1,75 milions d’espècies, en la seua major part xicotets éssers vius com els insectes. Segons les seues dades, els científics reconeixen que en realitat hi ha prop de 13 milions d’espècies de tot tipus, encara moltes desconegudes per l’ésser humà, encara que algunes estimacions indiquen que podria haver-hi entre 3 i 100 milions d’espècies.
Quan es pensa en éssers vius, és habitual pensar en plantes, animals i microorganismes, però el concepte de biodiversitat inclou també un element molt important: la diversitat genètica dins de cada espècie, el material que determina les característiques de cadascuna. La biodiversitat permet que la Terra mantinga un equilibri natural que els humans hem aprofitat durant tota la nostra existència. El paper, els teixits, els aliments, els combustibles com la fusta…
L’agricultura intensiva, la contaminació, l’excés de consum d’aigua i de combustibles fòssils han fet desplaçar-se, reduir les seues poblacions i fins i tot desaparéixer a nombroses espècies. L’ONU calcula que entre 1970 i 2000 la varietat i abundància d’espècies s’ha reduït en un 40%.
El consum insostenible de recursos naturals i la demanda de recursos a tot el món excedeix la capacitat biològica de la Terra en un 20%, segons les dades de Nacions Unides, tendència que exigeix un canvi d’actitud per a protegir els recursos dels quals encara disposem els éssers vius.
La Diputació de València amb la biodiversitat
L’especial valor ecològic de la fauna i la flora de la Comunitat Valenciana els han fet ser protegides sota diferents figures de protecció tant nacionals com internacionals i locals. La Xarxa Natura 2000 d’espais naturals va ser creada per la Unió Europea per a protegir els Llocs d’Interés Comunitari (LIC) i les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Espanya és el país que més hectàrees protegides té de tota Europa.
La finalitat d’aquesta Xarxa és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats naturals més amenaçats de la Unió Europea, contribuint a detenir la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte negatiu que tenen algunes de les activitats humanes. Segons les dades de la Generalitat Valenciana, a la comunitat existeixen 93 LICs, que cobreixen 624.153 hectàrees (el 26,1% del territori valencià).
En l’actualitat la província de València té 33 paratges naturals municipals (PNM) espais que junt la resta de parcs naturals i altres espais protegits la converteixen en una de les províncies amb més figures de protecció pel seu alt valor mediambiental.
La biodiversitat que podem trobar dins dels paratges naturals municipals és d’una riquesa extraordinària. Destaquem espècies com Pleurodeles waltl (Ofegabous) presents en el PNM “La Solana-Barranco de Lucía” d’Alcublas, joies botàniques com La surera (Quercus suber) de Pinet o el Bosc de llorers (Laurus nobilis) d’Estubeny. Cal també conservar espais com el curs alt del riu Clariano al seu pas per Ontinyent (PNM del Pou Clar), el paisatge de “ Los Calderones” a Chulilla…, que junt amb altres espais del patrimoni natural dels municipis constitueixen els últims refugis de moltes espècies de flora i fauna que han sigut desplaçades per la demolidora maquinària del desenrotllament humà.