El programa de bancs de terres que impulsa la Diputació a les comarques de València des de 2015 ja proporciona el seu suport tècnic a 43 municipis per tal de desenvolupar aquests registres de terrenys abandonats, i compta amb 89 parcel·les disponibles a la plataforma provincial. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han participat a la jornada ‘Bancs de terres de gestió municipal a les comarques valencianes’, unes ferramentes que, en paraules de la vicepresidenta, “són clau per buscar una solució a totes les terres fèrtils que han caigut en desús”.
Durant la cloenda d’aquesta jornada, Maria Josep Amigó ha destacat que “les terres conreables que s’han abandonat són un problema per als nostres pobles i veïns, perquè a banda de no generar economia, acumulen brutícia, fan proliferar plagues i destrossen el paisatge”. Amigó ha subratllat que “hem de ser capaços de canviar les dinàmiques negatives actuals i posar en marxa altres de positives que facen avançar la nostra agricultura cap a un nou horitzó més esperançador”, i ha afegit que “posar aquestes terres a disposició de persones interessades en crear xicotetes empreses i dedicar-se a l’ofici de llaurador és el principal objectiu, i és en benefici de tots”.
El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha incidit per la seua banda que “els camps abandonats són un greu problema i posar-los a disposició de gent que vol incorporar-se a l’agricultura, dinamitzar àrees d’interior, revitalitzar un poc l’economia i combatre el despoblament, són elements essencials que ens preocupen no sols a la Diputació de València sinó a molts ajuntaments de la província, i és per això que hem creat esta ferramenta dels bancs de terres per posar en contacte a demandants de terra i gent que no la pot treballar”.
Segons ha afirmat Josep Bort, “els bancs de terres són un element molt important per a dinamitzar l’agricultura i posar en valor uns recursos que estan dilapidats actualment”. “A més, posar les terres a treballar ajuden a disminuir el risc d’incendis, un factor molt important en els actuals escenaris de canvi climàtic, i també per al control de plagues i la seua propagació”, ha afegit el diputat.
La jornada s’ha celebrat al Centre Cultural La Beneficència i ha estat centrada en el paper que tenen els bancs de terra com a ferramentes de promoció i revitalització del medi rural. El programa de la sessió ha estat dirigit a personal municipal d’ajuntaments de les comarques de València i ha abordat aspectes com el programa d’impuls d’aquests bancs per part de la Diputació als últims tres anys, així com també la figura d’aquests registres municipals de terres abandonades dintre de la nova legislació d’estructures agràries de la Generalitat Valenciana.
El seminari ha servit també per compartir diverses experiències de bancs de terres municipals que s’han dut a terme a municipis com La Pobla de Vallbona, Ontinyent o València alhora que també s’ha debatut sobre el camí a seguir en el futur d’aquestes ferramentes i els canvis necessaris per optimitzar els seus resultats.
Una ferramenta per a l’agricultura ecològica urbana
El programa del banc de terres de la Diputació ha ajudat a 43 municipis valencians a difondre i desenvolupar aquesta iniciativa per a impulsar l’agricultura ecològica urbana. La Diputació de València compta amb una plataforma informàtica per a facilitar als ajuntaments valencians la gestió d’aquest registre i col·labora amb el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) en la dinamització dels bancs.
Els bancs de terres municipal es crea com un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, una alternativa laboral per als qui poden conrear-les i un recurs contra l’abandó d’aquests terrenys. Amb l’ús d’aquest banc es genera un impacte positiu en l’àmbit mediambiental, econòmic i social. Aquests bancs de terres constitueixen un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilita el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l’explotació agrícola i les persones interessades en arrendar-les per al cultiu.