- El Centre del Carme presenta l’exposició ‘Pas de deux’, l’últim treball de l’artista valencià com a resultat del premi Alfons Roig 2020 de la Diputació de València
- L’artista analitza els límits físics del mitjà pictòric a través de les 513 combinacions de tres famílies de bastidors per a llenç: Figura, Paisatge i Marina
16/07/2021
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) exhibix ‘Pas de deux’, l’últim treball desenvolupat per l’artista valencià Manu Blázquez, que reunix el seu projecte ‘El gran llibre de la pintura’, Premi Alfons Roig 2020 de la Diputació de València “al millor projecte artístic”. El premi estava destinat a la preparació i producció del projecte expositiu que ara es presenta en el CCCC fins al 19 de setembre, amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha celebrat “el nou enfocament que han pres els premis Alfons Roig, amb una major implicació institucional i una nova modalitat que atorga als guanyadors del premi major capacitat d’autogestió i projecta millor la carrera professional dels artistes, amb la seua aprovació per un jurat excepcional”.
La convocatòria del premi, que té caràcter bianual, serà llançada de nou en pocs mesos per a l’edició de 2022. El premi Alfons Roig al projecte artístic té una dotació de 17.500 euros i passa per ser un dels millor dotats en el panorama espanyol de les arts visuals.
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha agraït a la Diputació de València “el gir que ha donat en este important premi en donar suport a la producció d’un projecte artístic, al qual ens sumem, per primera vegada, des del CCCC exposant el resultat del seu treball”. Pérez Pont ha afegit que “esta mostra ens permet descobrir la bellesa de la lògica compositiva de Manu Blázquez, que contínua en este projecte amb la línia coherent de la seua investigació artística”.
Límits del mitjà pictòric
En la seua exposició, Blázquez analitza els límits físics del propi mitjà pictòric, a través de l’estudi de tots els formats estandarditzats per a llenç. Una investigació que pren com a referència l’antic tractat sobre pintura ‘El gran llibre de la pintura’ de Gérard de Lairesse, pintor i teòric d’estil classicista, pertanyent al Segle d’Or i conegut com el Poussin holandés.
L’exposició marca una fita en la trajectòria de Manu Blázquez, no sols pel que representa l’obtenció d’este important premi sinó perquè ‘Pas de deux’ al·ludix a l’origen mateix de la seua investigació artística, amb dos clars referents de la lògica compositiva com són Elena de Asins i Ester Ferrer.
El projecte de Manu Blázquez pretén aprofundir en un aspecte que està en la base de qualsevol imatge, és a dir, la superfície en la qual es recolza, així com estudiar el “fet pictòric” de manera completament personal alhora que científica. L’artista ha explicat que “Pas de deux’ (Pas a dos) fa referència al contingut mateix del llibre d’artista que presenta en esta exposició: en cadascun dels plecs d’esta publicació hi ha una relació de dos formats estandarditzats de llenç que és l’objecte de tot l’estudi”.
Segons Manu Blázquez, “són uns formats que naixen en el segle XIX, o una mica abans, i que hui dia encara treballem amb ells d’una forma quasi automàtica perquè estan dins del mercat. La majoria de vegades a penes pensem en eixes estructures, en eixes dimensions sinó que directament les dotem de contingut però sense pensar en el sentit d’eixe format, per què la superfície té unes determinades dimensions”.
Figura, Paisatge i Marina
Manu Blázquez pren com a referència les tres famílies de bastidors per a llenç, Figura, Paisatge i Marina, i explora els seus propis límits estandaritzats. El que es pot veure a la sala és un facsímil digital, generat per l’artista, d’este antic decàleg que es desplega ordenat en huit taules, formant una sort de simfonia, de dansa “pas de deux” generada per la lògica matemàtica de les 513 combinacions resultants. Segons l’artista, “la intenció és que d’una visita a l’exposició pugues llegir el contingut d’este tractat, la cara A i la cara B, que genera un ritme en la part mitjana del plec que accentua el seu caràcter musical”.
L’exposició inclou dos sèries de llenços i una peça autònoma, on la investigació es trasllada al terreny bidimensional, amb dos masses grises que se superposen i que deixen veure un tercer cos que és el propi llenç en blanc.
