- El museu de la Diputació rendix tribut a Antonio Campos, ‘La Margot’, amb la mostra ‘La Margot. Trans(formar-se) en llibertat’, comissariada per Juan Barba i Rafael Solaz
05/11/2021
Fugint de la foscor dels anys de la dictadura, una nova generació acudix en els setanta a la capital a la recerca de noves experiències i aires de llibertat. En aquell nou ambient de desenfade i adolescència democràtica, un jove Antonio Campos Ramos (1948-) arriba des de Bétera, el poble que li va veure nàixer i créixer, a València. Una ciutat en plena efervescència cultural on la nit s’havia encés amb l’obertura de nous locals nocturns, sales de festa i íntims cabarets. Així naix un personatge que hui és el símbol de tota una generació valenciana, ‘La Margot’.
Encoratjat per tres grans amics de la infància, Antonio Campos es convertix en ‘La Margot’ en l’escenari de la Cetra. Este local, pioner a oferir espectacles transformistes totes les nits, es va convertir en referent de la cultura nocturna de finals dels setanta.
La voluntat de ser
En 1977, en plena transició cap a la democràcia, va pujar a un escenari i va enlluernar a tots imitant i transformant-se en Sara Montiel. Alguna cosa que prompte li va valdre l’apel·latiu de ‘La Sarona’. La seua fama va donar origen a un estil que va passar a ser personal i intransferible. De local en local, de l’escenari al cinema, Antonio Campos triomfa i es convertix en algú important per a les següents generacions, en un referent visible al qual admirar.
“Esta és la història d’una generació i d’una manera de vida que no s’ha vist reconeguda. D’una cultura obligada a ocultar-se i que ara el MuVIM recupera i homenatja, en plena consonància amb les actuals polítiques de reconeixement i ampliació de drets”, assenyala Glòria Tello, diputada del MuVIM, museu dependent de la Diputació de València.
D’altra banda Rafael Company, director del MuVIM, ha defensat la idoneïtat del museu que dirigix per a albergar una exposició d’estes característiques. “Al cap i a la fi —ha dit—, la història de la Il·lustració, de la nostra modernitat, és la història del gradual reconeixement i ampliació dels drets i les llibertats de l’individu enfront del poder, començant per la llibertat de consciència al segle XVII— és a dir, el dret de cadascú a creure o no en el Déu que vulga i de la manera que vulga— i continuant amb la llibertat d’expressió, de reunió, de circulació, etc. En eixe sentit, la voluntat de ser, l’exercici d’autoafirmació que va fer Antonio Campos, s’inscriu plenament en dit llinatge reivindicatiu”.
‘La Margot’, ‘la Comtessa’, ‘Sareta-Sareta’… artistes d’una València en transformació en uns anys en què la ciutat es va transfigurar a ritme de cabaret i lluentons. Espais com La Cetra, Claca o Belle Époque van aplanar el camí a la convivència entre dos cultures, van contribuir a donar a conéixer eixa part de la societat que havia sigut victimitzada i perseguida per un règim autoritari i un concepte de la virilitat i la masculinitat passat de moda, que va convertir al transformista i al travestí (en el context del significat de la paraula durant la transició) en icona política i cultural del canvi social.
Una protesta amb lluentons
Vestits, cartells, fotografies, joies… conformen la mostra ‘La Margot. Trans(formar-se) en llibertat’, comissariada per Juan Barba i Rafael Solaz, homenatge a un artista d’indiscutible èxit, exemple de coratge i identitat en una València que transitava d’un passat gris a unes noves formes de relació social. Un indici que el món del transformisme també ha contribuït al fet que tinguem la societat que gaudim hui.
“Un homenatge a tots els transformistes que van establir les bases d’una protesta amb cançons, amb lluentons. Un cant a la llibertat”, afirma Rafael Solaz, comissari de l’exposició.
Un fet destacat també per Juan Barba, per a qui “hui el MuVIM ha fet un pas important apostant per ressaltar la figura d’Antonio Campos, ‘La Margot’, atorgant la rellevància que va tindre el seu exemple a construir una societat més igualitària, lliure i diversa. Hi ha molta història silenciada per traure a la llum, i els seus personatges i testimoniatges són tan necessaris i valents com l’exemple que hui volem mostrar a la ciutadania”.
L’escenificació de la diferència
Estos espais de resistència i socialització van donar veu i recer a una part de la societat que, per la seua identitat sexual, havia estat perseguida durant quasi 40 anys. Amb el rerefons del so de les copes i el fum del tabac, ressorgix una de les disciplines artístiques bandera de l’escenificació de la diferència que, ja des de temps de la República i després del parèntesi de la dictadura, torna a desempolsar perruques, rímel i plomes.
“’La Margot’ representava l’alegria i les ganes de voler canviar el món. Donava llum a un món fins llavors fosc com el de l’homosexualitat”, destacava Carmen Alborch en una entrevista que trobarem reproduïda en l’exposició.
