- El llibre ‘Los cinco de Utiel, víctimas del nazismo’ forma part de la col·lecció ‘Bocins’ que edita l’àrea de Cultura de la Diputació de València
- El diputat de Cultura, Xavier Rius, manifesta que “en temps de guerra, la repressió sobre la societat civil sempre acaba demostrant la barbàrie de la nostra espècie. Encara hem d’estar molt atents”
04/03/2022
El llibre Los cinco de Utiel, víctimas del nazismo de José Manuel Martínez García s’ha presentat al centre Cultural la Beneficència dins de la col·lecció Bocins que edita l’àrea de Cultura de la Diputació de València. Esta col·lecció tracta de cobrir un espai poc tractat per les editorials, com és el de la divulgació de la història local i la posada en valor de personatges valencians que mereixen un apartat biogràfic.
El nou llibre s’ha realitzat a partir d’una llarga investigació de l’historiador i arqueòleg d’Utiel José Manuel Martínez García, antic col·laborador del Museu de Prehistòria de València.
Martínez ha dut a terme una minuciosa tasca d’investigació en diferents arxius d’Europa per a localitzar els moviments d’aquelles persones d’Utiel que van traspassar la frontera francesa al final de la Guerra Civil. En aquells moments, prop de 500.000 persones van creuar els Pirineus en unes condicions molt penoses. Moltes d’elles van acabar passant per diferents camps de concentració, primer a França, i després, alguns com els cinc d’Utiel van finalitzar els seus dies als camps de concentració gestionats per les SS a Mauthausen i Gusen (Àustria).
Els cinc personatges d’Utiel van participar com a milicians en la guerra espanyola. Posteriorment, als camps de concentració van ser considerats com no espanyols o “apàtrides” per les pressions que Serrano Suñer havia estat realitzant als dirigents del tercer Reich alemany. “Esta consideració va ser determinant per al seu destí”, va apuntar l’autor del llibre.
L’acte de presentació va comptar amb l’assistència del diputat de Cultura, Xavier Rius, de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, així com de l’escriptor Alfons Cervera.
Per a Xavier Rius, “en temps de guerra, la repressió sobre els pobles i la societat civil sempre acaba demostrant que la barbàrie de la nostra espècie encara està vigent. Hem d’estar molt atents. Per això, publicacions com la que hui presentem tenen un valor excepcional”.
La consellera Rosa Pérez va recordar que “durant molts anys, les administracions públiques havien fet una política de desmemòria, que va contribuir a la impunitat del franquisme”. “La memòria –va indicar– és incòmoda, i recordar és un deure”. Segons Pérez Garijo, l’aposta de la Conselleria “passa per intentar recuperar el màxim d’espais i accions per la memòria democràtica”.
A més, l’escriptor Alfons Cervera també va tindre l’ocasió de fer una breu introducció a les accions que ha estat permetent la Llei de Memòria Històrica espanyola i la nova Llei Valenciana de Memòria Democràtica.
Segons Cervera, l’avanç en les qüestions de memòria democràtica “ha sigut notori en els últims anys, després del desinterés condicionat amb el qual la transició espanyola va abordar este capítol de la nostra història”. Cervera va afegir que “ara per fortuna som molt conscients del pes de la paraula oblit. No hi ha oblit possible per a qui ha viscut l’horror d’una manera tan directa. No hi ha memòria sense justícia”.
