Intervenció de Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació, en el Fòrum “El Futur de l’Horta” organitzat pel diari Levante-EMV. Juny de 2022.
EL FUTUR DE L’HORTA
FOROS D’ECONOMIA COMARCAL. LEVANTE-EMV
En primer lloc vull donar l’enhorabona a LEVANTE-EMV per fer que uns dels seus FOROS D’ECONOMIA COMARCAL tracte sobre el FUTUR DE L’HORTA DE VALÈNCIA i també vull mostrar l’agraïment per donar-me l’oportunitat de poder participar en ell, com a Vicepresidenta de la Diputació de València i regidora de Bonrepòs i Mirambell. Per a mi, debatre sobre l’Horta, sempre ha estat un tema apassionant.
L’HORTA SENSE LLAURADORS/ES NO TÉ FUTUR.
I vull començar dient que: l’origen, l’existència i la supervivència de l’Horta, aquest magnífic i extraordinari espai que envolta la ciutat de València, està intrínsecament lligada als llauradores i llauradores; i per tant a la seua rendibilitat econòmica. Si l’horta no és rendible per a les persones que dia a dia la treballen, acabarà desapareixent. Pot semblar molt contundent, però així ho pense i així ho expose.
És per això que els principals esforços de tots els organismes i institucions, han de tindre com objectiu fonamental millorar les circumstàncies econòmiques actuals que pateixen llauradors i llauradores. No pot ser que les persones que produeixen les fruites i verdures de l’Horta tinguen pèrdues o guanyen una misèria, mentre veuen que la major part del benefici se l’emporten els intermediaris. Calen un preus justos.
Recentment des del Consell de l’Horta varem recolzar un manifest de Preus Justos elaborat per totes les organitzacions agràries del País Valencià i on diu literalment que: “Les administracions tenen capacitat legal i responsabilitat per facilitar l’accés al consum de proximitat, aprovar etiquetatges identificatius i afavorir la venda directa: promoció de mercats municipals, venda a domicili, mercats agroalimentaris i fires de producte de temporada… Promoure la compra pública amb criteris de sostenibilitat ambiental i social i vigilar l’aplicació de la Llei de Millora de la Cadena Alimentària.”
També tenim constància que, des del Centre Mundial de l’Alimentació Sostenible (CEMAS), s’està treballant en l’elaboració de nous Plecs de clàusules administratives i Tècniques per a fer possible que als menjadors dels centres educatius i sanitaris públics de l’àrea metropolitana de València el producte de proximitat i de qualitat de l’Horta tinga prioritat en el menús
CAL PROTEGIR I DINAMITZAR L’HORTA. HO ESTEM FENT.
La segona qüestió que vull abordar és la constant amenaça que la pressió ur-banística ha suposat per a l’horta. És un tema que ve de dècades enrere. De fet, jo vaig començar en els moviments socials de defensa del territori oposant-nos al tercer cinturó que pretenia fer una ronda nord de circumval·lació de València pels marges del barranc del Carraixet.
En aquest sentit, durant la legislatura del 2015-19 el Govern del Botànic va donar un pas fonamental per ordenar els usos, protegir i dinamitzar el territori de l’Horta de València. Aprovant el PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE L’HORTA, LA LLEI DE L’HORTA i creant EL CONSELL DE L’HORTA. Crec que és un fet pel qual ens hem de felicitar totes i tots, perquè era fonamental tindre aquest marc legislatiu que donara cos a una reivindicació històrica de la societat valenciana.
El PAT de l’Horta contempla la protecció de més de 11.000 hectarees de sòl agrícola, la recuperació de 250 hectàrees d’horta i de més de 100 edificacions tradicionals. D’altra banda s’han desclassificat 15 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable, entre ells: 1,8 milions en El Puig; 600.00 m2 en Albalat dels Sorells; 1,5 milions en Alboraia; quatre en València capital; altres 1,4 milions en Torrent i 1,5 milions en Catarroja.
Però malgrat açò, encara hi ha molta feina per fer.
Ara, amb la Llei de l’Horta tenim ferramentes potents que hem de saber aprofi-tar al màxim. Una d’elles, que pense que és fonamental, és el CONSELL DE L’HORTA. Tot i que a la Diputació de València no tenim competències en Agri-cultura, hem volgut formar part del Consorci del Consell de l’Horta i jo mateixa tinc l’honor de ser una de les dos representants que tenim.
El primer que cal és posar en marxa el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València. Un document que s’ha de d’aplicar de la mà dels sindicats agraris.
També és fonamental la creació d’una marca de qualitat que identifique el producte de l’horta i que li reconega el valor afegir que té.
Altre repte és aconseguir que la societat valenciana reconega en la feina dels llauradores i llauradores, no només com a productors d’aliments, sinó també com agents mediambientals que mantenen un pulmó verd al voltant del cap i casal, en una àrea metropolitana on habitem un milió i mig de persones. Evidentment aquest reconeixement s’ha de reflectir en una compensació econòmica (subvenció) per la doble tasca que fan de productors d’aliments i de salvaguarda del medi natural mantenint un pulmó verd al voltant de la ciutat en l’actual context d’emergència climàtica.
Cal dir que, posar a funcionar plenament el Consell de l’Horta està constant més del que ens haguera agradat, però ja està donant els seus fruits: Actualment està treballant en:
– Dotar de personal tècnic i administratiu. Crear la Relació de Llocs de Treball, on com sabeu, estem tenim el problema de les limitacions de la Llei d’estabilitat Pressupostaria.
– Conveni amb VAERSA per la guarderia i vigilància dels camps.
– Mecanització de les comportes de les séquies mare.
– Creació de la Marca de qualitat de producte de l’Horta (com he dit abans).
Soc optimista i esperem que abans de que acabe l’actual legislatura ja estiga en ple rendiment.
També vull destacar la posada en marxa, des del curs 2020/21, d’un nou cicle de grau Mitjà de Tècnic en producció Agroecològica A l’IES de La Garrigosa de Meliana. Era un desficaci que a la nostra comarca no tinguérem, dins del sistema públic educatiu, una oferta de formació per exercir la professió de llaurador/ra. Ara cal anar augmentat aquesta oferta.
ALTRES VALORS DE L’HORTA
Tot i tenint molt clar que el valor principal de l’horta i la seua activitat primordial ha de ser la producció d’aliments, també és molt evident que cal potenciar altres aspectes i valors de l’Horta com són el turístic, gastronòmic, cultural, patrimonial i lúdic. L’Horta té una potencialitat fenomenal i tots aquestos valors es complementen i enriqueixen el nostre territori.
De fet, hi ha molts exemples que ja s’estan treballant des de fa anys. I com a mostra en diré dos:
- “Menja’t Meliana” una iniciativa de l’Ajuntament de Meliana per posar en valor la gastronomia de l’Horta.
- “Festival Miradors d’Horta” per potenciar turística i culturalment el nostre territorio, iniciativa de la Mancomunitat del Carraixet.
Ja per acabar, desitjar que siguen molt profitoses les dues taules redones pro-gramades sobre la situació actual i sobre el seu futur de l’Horta. Sempre és molt positiu reflexionar i debatre per entendre millor el present i la realitat que ens ha tocat viure; i, sobretot, per després prendre les decisions més encertades que facen de l’Horta un lloc millor per viure i perque les persones que la treballen tinguen unes condicions laborals i econòmiques justes.
És la nostra responsabilitat fer que, aquest meravellós espai agrari i paisatgístic que ha perdurat al llarg dels segles i que vam rebre dels nostres avantpassats, passe a mans de les generacions futures revitalitzat i en òptimes condicions. En això estem.
Moltes gràcies i molt bon dia.
