- L’acte tindrà lloc el proper dia 6 d’octubre a les 19 hores en la Sala Alfons el Magnànim de La Beneficència
- La presentació comptarà amb el diputat de Cultura, Xavier Rius, l’autor Francisco Agramunt, i el periodista de RNE, Manuel Scara Valero
03/10/2022
La figura de Rafael Guastavino ha patit al llarg del temps un injustificat silenci, tal vegada pel desconeixement generalitzat de la majoria dels seus conciutadans. Nascut a València en 1842, Guastavino va desenvolupar la major part de la seua obra als Estats Units, on va poder dur a terme dissenys molt originals en grans ciutats com Nova York o Boston. En aquestes ciutats compte encara amb intervencions arquitectòniques molt prestigiades i reconegudes. Els seguidors de Guastavino es compten per milers als Estats Units, on s’ha constituït una pléyade de fans anomenats guastafarians.
Per contra, en la terra d’origen de l’arquitecte el desconeixement i el silenci sobre la seua figura ha sigut, fins fa poc, injustificat. Afortunadament, conforme s’amplien els estudis sobre Guastavino i sobre l’assoliment de la seua producció, es va reconeixent a un prolífic creador, amb un sentit comercial notable, ja que Guastavino va saber ajustar-se a les necessitats constructives del mercat americà com a pocs.
Per a resituar la figura de Guastavino, la Diputació de València presentarà este dijous 6 d’octubre un nou llibre de la col·lecció Bocins que edita l’àrea de Cultura de la corporació provincial. La col·lecció Bocins pretén difondre i divulgar l’obra de personatges rellevants per a la nostra història, com és el cas de este singular arquitecte.
Guastavino va passar gran part del segle XX i principis del XXI com un creador estrany i poc conegut, fins que pioners de la història de l’art com Francisco Agramunt, van iniciar les primeres investigacions sobre este personatge.
Molt probablement el caràcter conservador dels hereus de Guastavino també va contribuir a enfosquir la divulgació d’una figura que els resultava bastant incòmoda per la seua poca exemplaritat en assumptes amorosos i socials. També va dificultar molt la popularització de Guastavino les seues dificultats per a moure’s amb comoditat en els seus acords comercials amb la llengua anglesa.
Així i tot, les obres de Guastavino han perdurat en el temps i hui són reconegudes com una excel·lent conjunció de la saviesa constructiva popular d’influència mediterrània, perfectament adaptada un mercat tan exigent com el nord-americà.
Guastavino s’ha convertit en un personatge molt valuós per a la iconografia arquitectònica americana i valenciana, sobretot per la utilització dels seus espais com a escenografia del cinema. Els intocables de Elliot Ness (1987) tal vegada és la pel·lícula que més ha contribuït a la difusió dels espais de Guastavino.
Ara, amb el nou estudi de Francisco Agramunt sobre Guastavino, editat en Bocins, tenim una gran oportunitat per a aprofundir en la vida i obra d’este singular personatge.
