El Museu Valencià d‘Etnologia inicia hui el programa de visites guiades dominicals a les mostres permanents i temporals per a públic familiar.
Així, des de hui, els conservadors del museu ofereixen, en dos horaris diferents, a les 11:00 i a les 12:30, una visita explicada a les mostres permanents i a les exposicions temporals.
Cada diumenge, el públic familiar podrà conéixer una de les exposicions permanents, «La ciutat viscuda«, «Horta i Marjal» o «Secà i Muntanya». En una segona sessió coneixeran les exposicions temporals que, en aquests moments, són «Crònica de la Gran Guerra. L’Arxiu de Tànger» i «Dr. Carsí, supose?».
El museu pretén desplegar aquest programa de visites durant la major part d’any amb l’objectiu de propiciar un major contacte amb el públic, i divulgar d’una forma senzilla i amena el discurs de les exposicions.
El Museu Valencià d’Etnologia se suma així a l’estratègia seguida per la majoria de les institucions museístiques «d’explicar i relatar» el significat del que s’exposa, «una estratègia d’actuació que incrementa l’interés pels fons i pel propi museu», expliquen des del museu.
Les visites guiades, en valencià i en castellà, tenen una durada aproximada d’una hora i una capacitat per a 40 persones per sessió. El perfil de públic familiar recomanable és a partir d’11 anys. Es poden admetre menors acompanyats d’un adult.
Cada diumenge es recorre un dels tres espais permanents i posteriorment les exposicions temporals.
Vida en la ciutat, horta i marjal, secà i muntanya
«La ciutat viscuda» se centra en la vida de les ciutats valencianes de finals del segle XIX i principis del XX i combina objectes de la vida quotidiana de diversa procedència amb recursos audiovisuals que permeten obtenir una visió més àmplia d’aquella societat.
A continuació es pot visitar la zona dedicada a l’horta, denominada «Horta i Marjal», les sales de la qual s’estructuren en dos apartats bàsics, un d’ells centrat en els conceptes —com la importància de la gestió de l’aigua, les diverses tipologies dels habitatges o l’àmplia varietat de cultius i el seu enfocament comercial— i un altre en els objectes. El recorregut es completa amb un espai interactiu.
El tercer i últim dels àmbits permantent, «Secà i Muntanya», se centra idees com el paper de la pedra en sec en la construcció del paisatge, la protecció de la casa, l’emigració de les dones a les ciutats o la desconeguda figura del fadrí en els pobles de l’interior. Completa aquesta part una sala amb 150 peces penjades del sostre, que recorden la disposició que moltes d’elles han tingut en les cambres de les cases.