La primera gran decisió de Jorge Rodríguez al capdavant de la Diputació de València ha marcat l’activitat de la institució durant l’any que ara acaba, i també la dels ajuntaments de la província, que han activat la seua maquinària, demostrant el potencial del municipalisme, per a donar resposta al repte de traure endavant els centenars de projectes subvencionats pel Pla d’Inversions Sostenibles, amb una partida inicial de 70 milions i un apèndix de 12 per a reforçar les actuacions en els municipis més xicotets.
Rodríguez va descobrir un romanent de 72 milions d’euros que no havien sigut gestionats per l’anterior equip de govern i va tenir clar des del primer moment que eixos diners havien de destinar-se a millorar la vida en els municipis abans que acabara en els bancs, la seua destinació més probable. En al voltant d’un parell de mesos, aquesta decisió consensuada amb la totalitat de l’equip de govern de la Diputació, amb el PSOE, Compromís, Esquerra Unida i València en Comú, es va transformar en 1.200 projectes d’obra que han servit per a crear o mantenir més de 2.400 llocs de treball en les comarques valencianes.
Els 70 milions d’euros finalment licitats en els 266 municipis de la província han servit per a millorar l’asfaltat dels carrers, les xarxes d’aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l’accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l’equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.
En resum, “actuacions que escapen del concepte d’obres faraòniques d’una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions històriques dels ajuntaments que portaven anys sense atendre’s, bé per manca de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez.
El PIFS, que a mitjan 2016 va tenir un segon lliurament dirigit als més de 180 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, representa l’essència dels nous gestors de la institució, que insisteixen en la idea de “fer més amb menys” i optimitzar al màxim els recursos disponibles. El model escollit per a la distribució de les ajudes i plans provincials es basa en “criteris objectius” i “garantint en primer lloc les necessitats bàsiques dels municipis més xicotets, sense discriminar a cap en funció del color polític”, segons la vicepresidenta, Mª Josep Amigó.
En paraules d’Amigó, “són les corporacions municipals les que han de decidir en què inverteixen, i des de la Diputació hem d’acompanyar-los i escoltar-los per a millorar dia a dia l’eficàcia de la gestió amb els seus suggeriments”. En eixa línia es manté l’equip de govern provincial, com demostra l’aprovació del Pressupost General per a 2017, que reforça l’autonomia dels alcaldes i alcaldesses.
Tant el president com la vicepresidenta coincideixen a l’hora d’assenyalar que aquest Pressupost “és el més municipalista de la història de la Diputació”, amb la inclusió d’una aportació de 20,6 milions al Fons de Cooperació de la Generalitat, que posarà un altre tant amb destinació als ajuntaments de la província, i l’augment de les partides socials, amb noves línies per al manteniment de col·legis i centres de dia, així com l’increment de la partida per a inclusió social.
En xifres globals, els municipis rebran al llarg de 2017 més de 75 milions d’euros en transferències incondicionades, que podran destinar a inversions però també a despesa corrent, “una reivindicació històrica del *municipalisme”, segons recorda el diputat d’Hisenda, Toni Gaspar. Eixes transferències arribaran als municipis a través del Fons de Cooperació compartit amb el Consell, amb 41,2 milions d’euros, i d’un Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) que, almenys, garanteix els 34 milions dels quals va disposar el passat any, i que tractarà d’incrementar-se amb el romanent del present exercici.