El Museu de Prehistòria de València, dependent de l’àrea de Cultura de la Diputació, exhibeix actualment en les seues sales l’exposició temporal “L’enigma del Vas. Obra mestra de l’art ibèric”, comissariada per Helena Bonet i Jaime Vives-Ferrándiz. La mostra, que es centra en el cèlebre Got dels Guerrers de Llíria, s’acompanya de nombroses activitats complementàries com tallers o conferències.
El professor titular d’Arqueologia en la Universitat Autònoma de Madrid, Fernando Quesada Sanz, ha sigut un dels convidats pel Museu de Prehistòria per a exposar en una conferencia aspectes relatius a les “Novetats i mutacions en la guerra dels pobles íbers en l’època d’Aníbal”. En ella ha explicat els canvis més significatius que es produeixen en la guerra i en les armes durant els segles III i II a. de C. i que en part es veuen reflectits en la decoració pintada del preuat got.
Fernando Quesada ha exposat que «aquest got parla del final d’un món, és un testimoniatge meravellós de l’època de Aníbal, perquè aquest got es va modelar i es va pintar durant la II Guerra Púnica, conflicte bèl·lic que va afectar als pobles ibèrics cap a finals del segle III».
Quesada ha afirmat que «El got dels guerrers és una de les obres mestres, no solament de l’art ibèric, sinó de tota la península i podríem considerar-la una de les grans obres de l’art perifèric al món clàssic. És un art d’una enorme complexitat iconogràfica, d’una gran minuciositat»,
El professor de la universitat madrilenya ha lloat també l’esplèndida decoració del got, que crida l’atenció per la seua grandària, i té moltes lectures, com la del context en el qual es va trobar, un santuari on es congregaven persones per a dur a terme rituals de comensalia.
La relació de Fernando Quesada amb la institució ve des de lluny: «Jo vaig venir ací a fer la meua tesi doctoral sobre la guerra en el món ibèric fa més de trenta anys i, des del punt de vista acadèmic, aquest museu és clau per a entendre la cultura ibèrica, que al seu torn és clau per a entendre la conformació de la Hispània romana».
En resum, el professor Quesada ha destacat durant la seua exposició la cultura ibèrica com a «resultat d’una dinàmica interna, amb influències cartagineses, fenícies, gregues, i romanes. Tot és un cresol d’influències. I al Tossal de Sant Miquel de Llíria en particular, trobem a través de la decoració una cultura molt rica i desenvolupada, de fet ja tenien moneda, i escriptures amb textos que reflecteixen una civilització molt major que la d’una cultura bàrbara».
La història que perdurarà
El got dels guerrers es va trobar en 1934. El Museu de Prehistòria de València ha revisat aquesta peça excepcional per a la història dels ibers i que és una referència en el món acadèmic. En primer lloc perquè s’interroga a l’objecte amb altres preguntes i, com a resultat, s’adverteixen aspectes nous que, al seu torn, permeten oferir lectures complementàries.
«L’estudi que s’ha fet amb motiu de l’exposició per part dels comissaris ha revelat noves dades sobre la decoració d’aquesta ceràmica, per exemple sobre com es va pintar, o s’han detectat detalls iconogràfics que s’havien passat per alt en anteriors estudis. Sempre es descobreixen coses noves i hem reflectit les novetats en el catàleg de l’exposició, que farà que aquest treball perdure», ha manifestat Quesada.
Finalment, Quesada ha destacat la importància que té aquest treball per a la societat en general perquè «aquesta peça és rellevant per a entendre moltes coses del món mediterrani. Aquest got és un objecte reflex d’esdeveniments que van modelar el món mediterrani durant segles. A més, el dibuixant i l’alfarer que ho van fer possiblement estaven veient figures que ara veiem en els llibres d’història. Sabien qui era Aníbal, sabien qui era Asdrúbal, sabien qui era Escipió, i açò és una herència rellevant no solament per als especialistes sinó per a tothom».
Obert al públic fins l’estiu
Coincidint amb el noranta aniversari de la creació del SIP i del Museu, el Vas dels Guerrers es presenta després de la seua recent restauració al costat d’altres ceràmiques figurades i armes representades. També s’exposen documents d’arxiu, com fotografies, el diari d’excavació i els primers calcs i dibuixos originals del fris, que han romàs custodiats en el Museu més de vuitanta anys i que es mostren, per primera vegada, al públic. L’exposició s’ha prorrogat fins al pròxim estiu.