La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació, presenta el proper dijous 17 de maig a les 19’00 hores el llibre Il·lustració, progrés i modernitat. Història dels conceptes de Hans Ulrich Gumbrecht, Reinhart Koselleck i Horst Stuke. L’acte, que tindrà lloc al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) comptarà amb Josep Monter, traductor de llibre; Faustino Oncina, autor de la introducció; Anacleto Ferrer, director de la col·lecció Novatores Major, que inaugura aquesta obra; i Rafael Company, director del MuVIM.
Aquest llibre, el primer de la col·lecció Novatores Major que coordina Anacleto Ferrer, director de l’Institut d’Humanitats del Magnànim i professor d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat de València, ha estat traduït al valencià directament de l’alemany per Josep Monter i és la primera vega que es publica en qualsevol de les llengües peninsulars. El volum arreplega les veus redactades per Hans Ulrich Gumbrecht, Horst Stuke i Reinhart Koselleck per al portentós diccionari Conceptes històrics fonamentals. Lèxic històric del llenguatge polític-social a Alemanya (1972-1992), dirigit pel mateix Koselleck. Es tracta d’un treball d’extraordinari interés per a tots aquells interessats per les anàlisis historicoconceptuals provinents des dels diferents àmbits del saber.
Tres conceptes fonamentals per a entendre la realitat social actual
La Il·lustració és la mare de la modernitat, la que inaugura un nou temps, el de l’acceleració, que al mateix temps ha estat possibilitat i promogut pel progrés, l’etimologia del qual (pas cap endavant) desvela la seua decantació en direcció al futur. El Segle de les Llums, l’entrada en l’època moderna, l’era del progrés, constitueix un dels episodis àlgids del futurocentrisme. Aquest volum pretén desentranyar minuciosament la madeixa en què s’entreteixen les destinacions d’aquest triumvirat conceptual: Il·lustració, progrés i modernitat, doncs ací radiquen alguns del principals mèrits i demèrits del programa d’història conceptual (entés a l’una com un mètode historiogràfic i una teoria de la modernització) que alimenta el diccionari Conceptes històrics fonamentals, del que procedeixen les entrades traduïdes i presentades ací.
Reinhart Koselleck. Després de passar per les universitats de Bochum i Heidelberg, recalà en la de Bielefeld on continuà perfilant fins a la seua mort el 2006, des de la interdisciplinarietat i no alié als girs lingüístic i icònic, la variant més fructífera de la història dels conceptes. Guardonat, entre d’altres, amb els premis Reuchlin (1974), del Historischen Kolleg (1989) i Sigmund Freud de prosa científica (1999), participà amb especial protagonisme en fòrums de debat que han deixat la seua empremta en la cultura germana contemporània. Entre les seues obres cal remarcar Crítica y crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués (1959), Futuro pasado. Para una semàntica de los tiempos históricos (1979) i Estratos del tiempo. Estudios sobre la Historia (2000), a més de l’edició, junt amb Werner Conze i Otto Brunner, del diccionari Conceptes històrics fonamentals. Lèxic històric del llenguatge político-social a Alemanya (1972-1997).
Hans Ulrich Gumbrecht. Estudià llengües romàniques i filosofia alemanya, filosofia i sociologia a Munic, Ratisbona, Salamanca, Pavia i Constança, on es doctorà amb Hans Robert Jauss. Actualment ocupa la càtedra Albert Guérard al Departament de Literatura Comparada de Stanford. Compromés inicialment amb la història conceptual i autor de diverses entrades en diccionaris inspirats per aquest enfocament, n’ha esdevingut un dels seus més perspicaços detractors, com ho demostra el seu llibre Dimensions i límits de la història conceptual (2006).
Horst Stuke. Estudià filosofia, història i filologia alemanya a Münster, on es doctorà amb Joachim Ritter. Posteriorment, col·laborà a Heidelberg amb Werner Conze en la gestació, el 1957, del Grup de treball interdisciplinar d’història social moderna i del diccionari Conceptes històrics fonamentals, fins al seu trasllat a la Universitat de Frankfurt del Main, on el 1972 guanyà la càtedra d’Història Social i Econòmica.
Més informació: Institució Alfons el Magnànim