Després de la assistència massiva a la inauguració del passat 19 de setembre, el públic valencià ha acollit amb gran interès la mostra. Durant la setmana passada, especialment al llarg del cap de setmana, Prietas las filas. Vida quotidiana i franquisme ha rebut a més de mil visitants interessats per un tema que suscita atenció entre la ciutadania.
L’exposició, que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019, té com a objectiu analitzar, a través dels objectes de l’època, la influència del règim i l’assumpció dels seus valors per part de la societat espanyola.
L’herència història de dècades de franquisme ha configurat una societat i una democràcia certament singular en Espanya. Generacions d’espanyols i espanyoles van nàixer i van viure en dictadura, sense conèixer altra cosa que no fora el règim autoritari, ultranacionalista i repressiu del Generalísimo.
Actualment, després d’un període de transició i de la proclamació de la democràcia (1978), vivim un moment on els nous valors i principis ciutadans, així com els nous marcs legislatius afavoreixen el debat públic per a abordar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències del Franquisme en la idiosincràsia de l’Espanya actual.
L’objectiu principal és oferir una visió didàctica i transversal de la cultura material del franquisme per a donar a conèixer, especialment a les generacions que ja han nascut en democràcia, els mecanismes que va posar en marxa la dictadura per a reescriure la història del nostre passat més recent i per a legitimar-se.
Amb aquesta exposició s’aborda el franquisme com a règim polític i com a ideologia, les seues formes d’adoctrinament, la política de propaganda i la construcció d’un sentiment i una memòria nacional nova. Els protagonistes de l’exposició són els objectes que ens permeten analitzar l’omnipresència dels símbols i les consignes d’un règim totalitari en la vida quotidiana, en l’educació en les escoles o en els rols de gènere i en els escenaris privats i públics.
L’exposició està comisariada per Andrea Moreno, gestora de patrimoni i doctora en arqueologia, i José María Candela, conservador del Museu Valencià d’Etnologia, i en ella han col·laborat, amb la cessió de fons, el col·leccionista José Huguet i l’Ajuntament de Quart de Poblet.