La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presenta, amb motiu del seu 70 aniversari, el llibre ‘El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana’, amb un contingut ampli i detallat, i on un conjunt d’investigadors universitaris -Santi Cortés, Ferran Martínez Sanchis, Pau Viciano, Francesc Hernàndez, Pedro Ruiz-Castell, Vicent Simbor, Miquel Nicolás i Gonçal López-Pampló- sota la direcció de Gustau Muñoz, hi analitzen la història de la Institució, la trajectòria de la revista Debats i l’evolució de diversos camps del saber i de la cultura valenciana al llarg de les darreres set dècades. El llibre es presentarà el pròxim dijous 14 de febrer, a les 19 hores, al Centre del Carme de Cultura Contemporània i comptarà amb l’assistència de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra; Gustau Muñoz; i el periodista Adolf Beltran. El llibre està publicat en la col·lecció Arxius i Documents i es pot comprar en llibreries i en la botiga online del Magnànim: www.alfonselmagnanim.com.
Els diferents moments del Magnànim
La Institució Alfons el Magnànim concentra en la seua història tot el conjunt de contradiccions, assoliments, aspiracions i frustracions d’una societat, circumstància que la fa d’un enorme interès com a reflex, com a espill, d’un temps i d’un país. El 2018 es compleixen 70 anys de funcionament de la Institució Alfons el Magnànim. Nascuda en un temps ombrívol, en ple franquisme, ha conegut etapes molt diferenciades, algunes lluminoses, altres no tant. La seua contribució a la cultura valenciana és incontestable. Les seues contradiccions, també. D’ací l’interès de reconstruir i recórrer una trajectòria rica i intensa, complexa i amb alts i baixos, que ha reflectit l’evolució de la societat valenciana i els seus condicionaments exteriors.
La Institució Alfons el Magnànim té una llarga història. Fou fundada efectivament el 1948 (encara que l’acord de constituir-la era ja del 1947) amb l’ambició de sistematitzar els estudis locals en l’òrbita de les iniciatives tutelars del CSIC. La Institució inicial, que sofrí diverses remodelacions, va promoure malgrat tot investigacions i publicacions valuoses.
El 1980, amb el PSPV al capdavant de la Diputació, començà una renovació cabdal. El 1985 es va transformar en la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), sota la forma legal d’un consorci amb la Generalitat Valenciana que estenia la seua activitat al conjunt del país, superant la limitació provincial. La IVEI arribà a assolir un gran prestigi tant en el camp de la investigació com de les publicacions, a través de les Edicions Alfons el Magnànim i la revista Debats.
Arran de les eleccions municipals i autonòmiques en 1995, amb l’arribada del PP a les institucions, es va procedir a dissoldre una Institució -la IVEI- destinada a acomplir, i en bona mesura aconseguí fer-ho realitat, un somni llargament acaronat pels valencians compromesos amb la cultura pròpia: comptar amb un organisme cultural potent arrelat i al servei del país. En aquesta fase es va reconstituir l’antiga Institució Alfons el Magnànim, però amb grans limitacions i escassos resultats. En les noves circumstàncies polítiques obertes a partir de les eleccions de 2015, el Magnànim va encetar una nova etapa, l’actual, amb noves idees i ambicions.
‘El Magnànim, 70 anys de cultura valenciana’ ofereix una panoràmica al llarg del temps. S’obri amb un pròleg de l’editor del llibre, Gustau Muñoz, que situa el contingut del volum i traça els objectius de la publicació. Tot seguit, la història del Magnànim es pot resseguir amb detall en el rigorós estudi a cura de l’investigador Santi Cortés. També s’analitza la trajectòria de la històrica revista Debats, de la mà de l’historiador del periodisme Francesc Martínez Sanchis.
D’altra banda, la història de la Institució s’emmarca en el seu context cultural i intel·lectual precís, per a fer-la més entenedora i coherent. En aquest sentit, els estudis a càrrec de Pau Viciano (Historiografia), Francesc Hernàndez (Sociologia), Pedro Ruiz-Castell (Ciència), Vicent Simbor i Miquel Nicolás (Llengua i Literatura) i Gonçal López-Pampló (Assaig) marquen la pauta o les grans línies d’una història de la cultura contemporània al País Valencià. Estableixen, així, una panoràmica del que han estat la historiografia, la sociologia, la ciència, la problemàtica de la llengua i la literatura i l’assaig els darrers 70 anys. Aquest conjunt d’àmbits del saber i de la cultura conformen el rerefons de l’activitat del Magnànim al llarg de set dècades. Uns àmbits a tots els quals ha fet al llarg del temps una aportació incontestable.