El projecte ‘Territori Carraixet’ que impulsa la Diputació de València crearà la Taula del Carraixet, un mecanisme de governament del barranc en el que participaran tant les administracions com les entitats involucrades per millorar la seua gestió. Aquesta taula forma part de les demandes ciutadanes dels agents i representants civils que han participat al procés d’elaboració del Pla Director del barranc del Carraixet.
El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que el nou Pla Director, que es presentarà en les properes setmanes, “és un document en el que es senten les bases per a desenvolupar projectes que valoritzen el Carraixet després de molt de temps d’oblit d’un espai rellevant per a les veïnes i veïns de setze municipis”.
L’objectiu d’aquest pla és la regeneració de l’entorn del barranc del Carraixet i la seua utilització com a infraestructura verda de connectivitat entre la Serra Calderona, l’Horta i la mar. L’estudi per a l’elaboració d’aquest pla assenyala distintes estratègies innovadores per al barranc entre les que destaquen les solucions alternatives a l’enginyeria civil, com la introducció de sistemes naturals de control d’avingudes d’aigua que tenen un menor impacte ambiental i paisatgístic.
L’elaboració d’aquest estudi ha comptat amb un procés de participació ciutadana amb taules de treball en les que han participat tots els agents implicats, des dels municipis afectats fins a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, junt amb col·lectius i organitzacions civils.
Tallers de participació ciutadana
Els tallers de participació s’han desenvolupat a quatre municipis triats per la seua ubicació en el territori: Bétera, que representa la zona alta del barranc i pròxima a Olocau i la Pobla de Vallbona; Vinalesa, al tram mitjà, pròxima a Foios, Alfara del Patriarca i Montcada; Bonrepòs i Mirambell, en el tram mig-baix i per proximitat amb Carpesa, Benifaraig i Almàssera; i finalment Alboraia, en la desembocadura.
Els aspectes més tractats en aquestes sessions han sigut qüestions relatives a la millora del paisatge, de la mobilitat o de l’ús públic de l’espai. Així, la reversió de la degradació ambiental i paisatgística provocada pels abocadors il·legals d’enderrocs o aigües residuals, o també la generada per la proliferació d’espècies invasores, són alguns assumptes que s’han considerat prioritaris durant els encontres ciutadans.
També s’ha subratllat la importància de donar continuïtat no motoritzada per a tot el recorregut del barranc. Per a això, es proposa millorar la continuïtat a les confluències del barranc amb estacions de transport públic, als encreuaments amb carreteres i la construcció de connexions per a vianants a diversos punts de l’itinerari del barranc.
En quant a la millora de l’ús públic del Carraixet, s’ha reiterat la necessitat d’incrementar la senyalització i la informació al llarg del barranc per a afavorir la seguretat i l’orientació. La ciutadania ha proposat també la instal·lació de més punts de trobada o zones de descans.
El Pla Director del Corredor del Barranc del Carraixet
El Pla Director del Corredor del Barranc del Carraixet que elabora la Diputació establirà les bases del futur corredor que connectarà tres elements mediambientals clau per a València, l’Horta, la costa i el parc natural de la Serra Calderona.
La creació d’aquest corredor suposarà la millora de la connectivitat entre les zones de l’interior i la plana costera d’una manera sostenible que, a més, orientarà els possibles desenvolupaments urbanístics cap a les àrees amb menor valor ambiental, cultural i històric. Així, s’aconseguirà millorar la qualitat de vida dels veïns de la zona i també es potenciarà el coneixement del territori.
El barranc del Carraixet transcorre pels termes municipals de Gàtova, Marines, Olocau, Serra, Nàquera, la Pobla de Vallbona, Bétera, Moncada, Alfara del Patriarca, Foios, Vinalesa, València (Benifaraig y Carpesa), Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques, Almàssera i Alboraia.