El Magnànim analitza l’impacte de la crisi en el sector comunicatiu valencià

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació realitzarà dimecres 12 de juny a les 19 la presentació de ‘La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi’, de Guillermo López. L’acte es durà a terme al pati de CC La Beneficència (carrer Corona, 36, València). A més, la presentació comptarà amb la intervenció de José María Vidal, secretari autonòmic de Comunicació; Violeta Tena, periodista del setmanari El Temps; Ximo Aguar, periodista de Valencia Plaza, i Guillermo López, editor del llibre i director de la col·lecció Periodisme del Magnànim. El Magnànim ha publicat ja en aquesta col·lecció recentment creada el llibre de Lucas Marco ‘Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València’. A més pròximament es publicaran, ‘El Sàhara, la terra promesa’, de Vicent Garcia Devís, i ‘La batalla per la sanitat valenciana’, de Sergi Castillo.

Aquest estudi segueix la línia de treball de ‘El ecosistema comunicativo valenciano’ (López García, 2010), que va ser publicat en un moment molt distint de l’actual, malgrat que ja s’apreciaven les  conseqüències de la crisi econòmica i la reconversió tecnològica. Així, la principal diferència és que aquest nou llibre incorpora l’influx de les noves tecnologies comunicatives i s’encarrega de recollir la gran importància que ara tenen dins de les rutines i el funcionament de les redaccions dels mitjans valencians. L’obra compta, a més, amb textos de Guillermo López, Francesc A. Martínez, José Gamir, Andreu Casero, Francesc Martínez, Andrés Boix, Dolors Palau, José Luis González, Adolfo Carratalá, Àlvar Peris, Teresa Díez, Francesc Picó, Mar Iglesias, Lorena Cano, Pau Rosell, María Caballero, Chuan Li i Germán Llorca.

Un sector en crisi

El sector de la comunicació està sotmés per la seua pròpia naturalesa a un procés de transformació constant, un procés molt determinat pels canvis tecnològics que contribueixen a configurar un ecosistema comunicatiu més fragmentat, divers i precari. Dos són els conceptes que sorgeixen immediatament a col·lació en realitzar balanç dels últims anys. El primer, sens dubte, és el de crisi. Crisi econòmica que, unida a l’esmentada reconversió tecnològica, ha provocat el tancament de molts mitjans de comunicació, l’obertura de d’altres, i la transformació de tots els altres.

Poques qüestions van encarnar amb tanta claredat l’impacte de la crisi com l’abrupte tancament de la radiotelevisió pública, RTVV, a la fi de 2013. Tancament traumàtic que va provocar un profundíssim forat en el sector de la comunicació, orfe de la seua empresa més important i amb major dimensió i presència social, malgrat les seues moltes insuficiències. Un forat en l’ecosistema comunicatiu valencià que ha sigut, també, un problema social i polític de singular importància en aquests anys, solucionat parcialment amb l’obertura, cinc anys després, de la nova radiotelevisió pública, À Punt.

El segon concepte és, indubtablement, el de canvi. Canvi en el mateix sector en el seu conjunt, en les estructures de la comunicació, en les empreses i en les audiències. I també canvi polític, el produït el maig de 2015, que va desallotjar al PP del poder després de vint anys d’hegemonia. Un canvi que està darrere, en primer lloc, de la reobertura de la radiotelevisió pública, així com de la reorganització del sector audiovisual en el seu conjunt.

Més mitjans radiofònics, menys televisius

Una de les principals conclusions que avança aquest llibre és la del creixement dels mitjans de comunicació valencians en xifres generals des dels 465 que es van comptabilitzar l’any 2012 fins als 570 actuals. No obstant això, el creixement no és constant en tots els mitjans, sinó que depén de la seua tipologia. Mentre que els mitjans radiofònics augmenten notablement, els televisius decreixen quasi a la meitat, de 58 cadenes a 32.

Pel que fa a la tendència en premsa escrita,  el nombre de mitjans s’ha aconseguit mantenir estable. Així i tot, es fa evident l’increment de mitjans amb uns continguts exclusivament digitals i el decreixement de la importància mediàtica dels mitjans impresos.

Tabla 1: Mitjans de comunicació en la Comunitat Valenciana (2008-2012).

Font: López García, 2008, 2010 y 2012

*Premsa escrita: diaris en paper con presencia digital

**Butlletí: publicació periòdica informativa per part de un organisme oficial

***Mitjans impresos: publicacions disponibles només en paper
Tabla 2. Mitjans de comunicació en la Comunitat Valenciana (2017). Fonto: OTR2016-17109INVES, Directori de mitjans de comunicació de la Comunidad Valenciana