El Museu de Prehistòria de la Diputació de València acollirà, a partir del 18 de desembre, l’exposició temporal ‘En temps dels visigots al territori de València’, una mostra de producció pròpia que presenta prop d’un centenar d’objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics del territori de València. El seu objectiu és aportar una perspectiva actualitzada sobre esta època que, sovint, ha sigut considerada fosca.
L’exposició està comissariada pels arqueòlegs Esperança Huguet Enguita, Josep Maria Macias Solé i Albert Ribera i Lacomba, els qui han realitzat un rigorós treball de recerca, així com un gran esforç de síntesi històrica. Els Fons exposats pertanyen al Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, al Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València, al Museu del Pla de Nadal de l’Ajuntament de Riba-roja de Túría i al Museu Arqueològic de l’Ajuntament de Llíria.
L’arqueologia romana i visigoda ha vist gradualment incrementada la seua presència en la vida quotidiana del Museu de Prehistòria: les excavacions de ‘Horta Vella’ (Bétera), dirigides per J. Burriel i J. L. Jiménez; el reinici de les campanyes a ‘València la Vella’ (Riba-roja de Túria), dirigides per a. Ribera, M. Rosselló i E. Huguet, a més dels conjunts recuperats en els jaciments de Llíria, Valentia, etc., han creat un nou escenari en el qual els visigots mereixen ser els protagonistes.
Els visigots, sense ser conscients, en els seus 200 anys de govern, van viure una etapa de transició absoluta, sent protagonistes d’un període on encara s’observen moltes reminiscències clàssiques al costat de nombrosos elements innovadors procedents del món germànic i també del romà oriental. El coneixement del món visigot és imprescindible per a valorar la implantació del món musulmà així com per a entendre la gènesi dels temps feudals en les nostres terres.
Esta exposició obri una finestra al coneixement d’una època històrica que en moltes ocasions ha sigut menyspreada i escassament valorada. No obstant això, els processos identificats en esta època reflectixen la capacitat d’adaptació d’un poble a un període poc florent. El territori valencià s’ha convertit en un dels millors exemples per a conéixer una rica realitat que, necessàriament, ha d’estar a l’abast de tota la ciutadania.