- Xavier Rius, diputat de Cultura: “Es tracta d’una experiència cultural immersiva molt recomanable i que cada dia guanya més públic”
- Després d’una trentena de campanyes arqueològiques, el jaciment ubicat a Paterna s’ha convertit en un referent en els estudis sobre l’Edat del Bronze i com es desenvolupava este poblat de fa 4000 anys a la vora del Tùria
- Dins de les activitats organitzades pel museu destaquen les jornades de portes obertes per a conèixer en una jornada amena per a tots els públics la informació de la qual disposen els arqueòlegs i l’excepcional estat de conservació de La Lloma de Betxí
05/11/2020
El Museu de Prehistòria de València celebra este dissabte, 7 de novembre, una nova visita a La Lloma de Betxí, un assentament ubicat a curta distància del riu Túria i enmig del paratge de la Vallesa de Mandor, en Paterna.
Este poblat de l’Edat del Bronze conegut des de 1928, i excavat entre 1984 i 2013, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro, actual directora del museu, suma quasi trenta campanyes de treballs pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) del àrea de Cultura de la Diputació de València.
Dins de les activitats organitzades pel museu destaquen les jornades de portes obertes per a conèixer en una jornada amena, per a tots els públics, la informació de la qual disposen els arqueòlegs i l’excepcional estat de conservació de La Lloma de Betxí, que s’ha convertir en un lloc de referència com a oferta cultural i patrimonial.
El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que “difondre el patrimoni sobre el terreny és una tasca que el Museu de Prehistòria de València sap fer molt bé. Gràcies a este tipus de visites guiades podrem situar sobre el mapa i conèixer millor les formes de vida i subsistència dels nostres avantpassats. Es tracta d’una experiència cultural immersiva molt recomanable i que cada dia guanya més públic”.
L’activitat que es farà el dissabte està orientada al foment del coneixement de l’Edat del Bronze a estes terres entre un públic no especialitzat, preferentment el familiar. Les visites eixiran de l’estació del Metro de la Canyada a les 10:00 i a les 11:00 i és necessària la inscripció prèvia a través de [email protected] ja que el nombre de participants és limitat.
Terres de cultiu prop de l’aigua
L’Edat del Bronze és l’etapa de la Prehistòria en què es consolida l’activitat metal·lúrgica, cap al començament del II mil·lenni abans de Crist (AC). Aleshores, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats als vessants i al cim de les muntanyes. Els grups humans que hi habiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar.
L’ocupació de la Lloma de Betxí comença als inicis de l’Edat del Bronze o Bronze Ple, cap al 1800-1700 abans de Crist (AC), quan es construix el gran edifici i les construccions externes. Després d’un gran incendi, la casa va quedar arrasada, però l’espai es continuà utilitzant fins a l’abandonament definitiu de l’assentament, cap al 1500 AC.
La seua ubicació sembla estar relacionada amb l’explotació de les terres circumdants, aptes per al cultiu dels cereals i pròximes a un curs d’aigua estable.
El Museu de Prehistòria de València, dins del seu programa d’excavacions arqueològiques i d’activitats complementàries, ha realitzat intervencions d’excavació, neteja i manteniment, així com de difusió, en el poblat de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí (Paterna), des de 1984.
Les visites anuals a este jaciments sempre han tingut un gran èxit d’assistència i participació ciutadana i despertaren gran interès entre la població local, raó per la qual continuen fent-se.
Les obres de recuperació, millora i manteniment del jaciment; les tasques de senyalització mitjançant la instal·lació de plafons divulgatius per a afavorir la interpretació de les restes excavades; y la finalització d’una senda per fer un recorregut adequat del jaciment afavorixen que les visites continuen tenint un alta demanda de públic.
En la visita voran les restes d’una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral, l’aixovar domèstic, un magatzem, la zona de mòlta o el teler, i també dos soterraments humans, un individu senil junt amb l’esquelet d’un xicotet cànid, i un altre delimitat per una estructura de pedres de forma circular, en posició fetal amb cuixes i braços doblegats.
