Premsa
  • El museu de la Diputació de València rendix tribut a este valencià universal amb una exposició que constituïx el primer acte de l’Any Berlanga
  • Amb el títol ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’, l’exposició és un homenatge “a qui ha sabut retratar com ningú la història de l’Espanya recent”, destaca Glòria Tello, diputada del MuVIM
  • L’exposició estarà oberta al públic des del dijous 4 de març

03/03/2021

El 12 de juny de 2021 es compliran cent anys del naixement a València de Luis García-Berlanga (1921–2010) i per això 2021 ha sigut declarat Any García-Berlanga en reconeixement a este cineasta de trajectòria internacionalment reconeguda. Ara, el MuVIM estrena l’efemèride amb una exposició on —sota el títol ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’— es ret homenatge a este gran renovador del cinema espanyol de la postguerra, director de pel·lícules com a Bienvenido, Mr. Marshall, La escopeta nacional, Calabuch, Plácido o El verdugo, entre molts altres títols. Un creador guardonat pels més importants festivals internacionals de cinema i un dels nostres conciutadans imprescindibles, que podríem considerar, al costat del músic Joaquín Rodrigo, com el valencià més universal de la segona mitat del segle XX.

L’exposició, que estarà oberta al públic des del dijous 4 de març, vol ser un tribut museogràfic “a qui ha sabut retratar com ningú la història de l’Espanya recent”, com destaca Glòria Tello, diputada del MuVIM, qui a més assenyala que la mostra és una forma, accessible a tots els públics, de “conéixer i recordar la seua vital aportació a l’art cinematogràfic i d’aproximar-nos críticament a mig segle de la nostra història, la que va de 1950 a 2010”.

‘Un mal espanyol’

Restituir en la seua justa mesura l’originalitat del cinema de Berlanga és el que ha guiat el disseny d’esta exposició, que, com indica el director del MuVIM, Rafael Company, “ha de servir també per a donar a conéixer la figura de Luis García-Berlanga a aquelles generacions més joves que, tenint en compte com circulen en els nostres dies els fluxos de comunicació de la història cultural, desconeixen la transcendència d’este valencià en la història del cinema”.

Parlem potser de l’últim dels il·lustrats perquè, en un moment especialment fosc de la nostra història, durant la dictadura franquista, la seua obra va llançar una mirada lúcida i crítica a la societat espanyola en particular, però també a l’ésser humà en general. Una mirada lúcida, crítica i sobretot rabiosament independent, perquè Berlanga mai es va plegar als interessos d’els uns o els altres, ni en el franquisme ni durant els 25 anys de democràcia en els quals va dirigir set pel·lícules.

Encara que, en diverses ocasions, Berlanga va haver de suportar la tisora de la censura —que també van haver de patir els il·lustrats del segle XVIII— és ben coneguda la seua capacitat per a sortejar moltes dels sedassos dels guardians nacional-catòlics de les essències del Règim i, d’esta manera, “colar” crítiques que han convertit la seua filmografia en una de les més valentes de la seua època. Fins al punt que el mateix Francisco Franco, després de veure El verdugo, hauria dit en un consell de ministres: “Ja sé que Berlanga no és comunista; és una mica pitjor, és un mal espanyol”.

En l’exposició del MuVIM, i després de la consulta d’expedients de l’Arxiu General de l’Administració radicat a Alcalá de Henarés, se citen literalment algunes de les “argumentacions” utilitzades pels censors, fidel reflex de la mentalitat del poder imperant llavors.

Col·leccionisme privat

Cobra també especial importància en la mostra l’ús que la indústria cinematogràfica va fer del disseny gràfic i la tipografia. Desenes i desenes de cartells, publicacions i fotobuste permeten traçar en el MuVIM una història dels materials de difusió al servei de la distribució cinematogràfica entre els anys cinquanta i la dècada dels noranta del segle passat. “Una actuació que no hauria sigut possible sense la col·laboració generosa del col·leccionisme privat”, assenyala Amador Griñó, cap d’exposicions del museu.

És el cas de la col·lecció de Santiago Castillo París, la qual ha permés recuperar, i ara mostrar, la notable dimensió internacional de l’obra de Berlanga. I és que els materials recopilats no es limiten a Espanya, ni tan sols a Europa occidental: així, al costat d’objectes procedents de França, Itàlia, Alemanya o Bèlgica, trobem altres provinents de l’Europa nòrdica (Dinamarca i Suècia), de l’Europa central i sud-oriental (Polònia, Iugoslàvia i Romania, països enquadrats en l’antigament anomenat Bloc de l’Est), de l’Amèrica meridional i septentrional (l’Argentina i els Estats Units) i fins d’Àsia (el Japó).

Un tractor, un motocarro, càmeres, fotografies i objectes que mostren la relació entre Berlanga i el món de les falles, són uns altres dels molts elements contextualitzadors de l’exposició que —gràcies a les desinteressades col·laboracions privades i públiques (com la del Institut Valencià de Cultura de la Generalitat i la del Ministeri de Cultura i Esport)— conformen en el MuVIM l’exposició ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’. Una mostra comissariada per Joan Carles Martí, amb disseny de sala de Raúl González Monaj, que ha de contribuir al reconeixement de la trajectòria creativa d’este cineasta valencià i internacional, sense el qual no podríem entendre ni el nostre cinema ni bona part de la nostra memòria sentimental.

Visita d’autoritats

L’acte d’obertura de la mostra té prevista este dijous l’assistència dels ministres de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; el president de la Generalitat, Ximo Puig; el de les Corts Valencianes, Enric Morera; la delegada del Govern en la Comunitat, Gloria Calero; l’alcalde de València, Joan Ribó; i el president de la Diputació, Toni Gaspar, que exercirà d’amfitrió acompanyat per la vicepresidenta Mª Josep Amigó, la diputada del MuVIM Glòria Tello i diputades i diputats de la institució.