Alícia Izquierdo, Dolors Gimeno i Assumpta Domínguez

• Opinió publicada per Levante-EMV el 9 de desembre de 2022 per Alícia Izquierdo, regidora de Compromís Gandia, Dolors Gimeno, diputada de Mobilitat i Assumpta Domínguez, presidenta de la Mancomunitat

Tant a Gandia, com a la Safor, com a la resta del País Valencià, la mobilitat és un dels grans problemes de les nostres societats, tant pel seu cost monetari, com pel seu cost ambiental. Però les circumstàncies que es donen a les comarques centrals són especialment complexes i demanen d’una aposta decidida per nous plantejaments, vista la seua densitat de població. La mancança de connexions ferroviàries òptimes entre Gandia i València, per culpa del menyspreu del « Ministerio de Fomento» a executar la doble via entre Gandia i Cullera que suposaria reduir el trajecte al Cap i Casal a 40 minuts, fent de les rodalies un vertader competidor del cotxe, i la total mancança de projecte i recursos per al tren

Gandia-Dénia que connectaria la Marina Alta i el sud de la Safor amb València, és mostra suficient d’aquest menyspreu constant de tots els partits centralistes als problemes dels valencians i valencianes.

Però la nostra comarca no sols viu de la comunicació ferroviària en València; també sofreix de greus dificultats de comunicació interna, de forma que hui dia no existeix alternativa per a la mobilitat entre la majoria dels altres 28 pobles de la Safor que no tenen tren, fet que provoca que el vehicle privat, utilitzat majoritàriament per una sola persona, siga la forma normal de desplaçar-se per la Safor, amb els costos econòmics per a les persones i ambientals per tota la societat que aquest model provoca. Açò causa greus dificultats en pobles com Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa o Oliva, amb cues quilomètriques o accidents constants en Palma i Ador o directament la incomunicació a la majoria de pobles de l’interior de la comarca o de la Valldigna que queden totalment fora de qualsevol possibilitat de transport que no siga el vehicle privat. Aquesta qüestió no es pot solucionar sols amb el tren: cal una bona xarxa d’autobusos que tracte la Safor com el que és, una conurbació de vora 200.000 persones en hivern i de més de 500.000 en estiu. Amb autobusos recorrent els nostres pobles i ciutats amb freqüències constants de 20 o 30 minuts, no caldria agafar el cotxe per a anar a comprar, a l’hospital o per agafar el tren, de forma que podria reduir-se molt la quantitat de vehicles a les nostres carreteres. Açò tindria com a conseqüència menys cues a Bellreguard o menys accidents a Xeraco, per exemple, i per tant es facilitaria poder viure en els nostres pobles i no sols en Gandia, Oliva o Tavernes.

I és que si es comunicara eficientment els nostres pobles i ciutats amb autobusos no caldrien idees peregrines com les del tramvia a Dénia que ens costaria centenars de milions d’euros per a tardar quasi un hora; de fet, amb el que val, podrien posar-nos un taxi a la porta a totes i tots. Tampoc caldria fer obres faraòniques com CV-60 que destrossarà tot el centre de la Safor perquè es puga avançar 2 minuts entre Beniflà i Gandia. Amb menys cotxes accedint a Gandia aparcaríem millor, circularíem millor, tindríem menys accidents i respiraríem un aire més sa. En definitiva, cal deixar de pensar en una mobilitat del segle XX, per a passar a pensar en una mobilitat del segle XXI; cal deixar de pensar en més carreteres i més cotxes, i començar a pensar en més transport públic de qualitat, més autobusos, més trens i més vies verdes. Cal un compromís en la lluita contra el canvi climàtic i apostar pel tren de la costa, de forma que la Maria Alta i el sud de la Safor puguen anar a València sense cotxe en un temps competitiu, cal un compromís decidit per les vies verdes que permeten la comunicació a peu o en bicicleta a la majoria de la gent que viu en pobles que no estan ni a dos kilòmetres de distància, com passa en la majoria de la Safor. Però per a fer tot açò és imprescindible apostar per la lluita contra el canvi climàtic i destinar-hi recursos, és precís prioritzar polítiques que impulsen noves línies d’autobusos i vies verdes, així com tindre un compromís per a millorar les connexions ferroviàries. Alguns prefereixen continuar igual que el segle passat i apostar per la CV-60 o el tramvia que matarà el tren de la costa, però nosaltres sí que tenim un clar compromís amb una nova mobilitat per al segle XXI en Gandia, la Safor i el País Valencià.