L’editorial Arthaud va encarregar el 1951 al reconegut fotògraf francès Jean Dieuzaide les fotografies per a un impressionant llibre del professor Jean Sermet: L’Espagne du Sud. Acompanyat per la seua jove esposa Jacqueline va creuar amb cotxe els Pirineus per tal d’arribar a València, en el que va suposar el seu primer treball a l’estranger. Era juliol de 1951 i des d’aquesta ciutat començaria un recorregut fotogràfic per un país que estava curant les ferides d’una guerra civil particularment atroç, i on va observar amb deteniment la pervivència d’unes costums, unes tradicions, unes maneres de concebre el món, que poc tenien a veure amb el moment que travessava l’Europa Occidental.
El Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat la mostra El país que va fascinar Jean Dieuzaide, on através de 115 imatges, càmeres i llibres –entre els quals destaca un exemplar de L’Espagne du Sud–, es mostra una bona part de les diferents activitats o formes de vida que hi existien a la societat valenciana entre el 1951 i el 1971: les rutines agrícoles i ramaderes, la pesca, el transport, les diferents condicions de vida i les costums i festes populars. Un conjunt d’instantànies que permeten apropar-se al nostre passat recent: com érem, a què ens dedicàvem, de què o de quina forma vivíem.
Durant l’acte de presentació, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha assegurat que aquesta mostra «il·lustra la imatge que projectava la societat valenciana durant els primers anys de la segona meitat del segle XX», ha apuntat. «Permet efectuar una reflexió envers com ens identificaven, com ens percebien als valencians i les valencianes d’aquella època a través de les nostres costums i tradicions i la nostra forma de comportar-nos en societat».
Per la seua part, el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha indicat que l’exposició «està treballada a partir dels materials originals del fotògraf», unes instantànies «que presenten a la societat valenciana lluny de qualsevol tipus d’estereotip, tòpic ni exotisme, des d’una mirada molt honesta i sincera».
La mostra està comissariada per Mateo Gamón i Manuel Cerdà, i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Toulouse. El primer ha definit Jean Dieuzaide com «un gran sacerdot de l’obra fotogràfica», alhora que ha destacat «la vida sencera dedicada al gènere fotogràfic» per part de l’autor. Així mateix, Manuel Cerdà ha explicat que la mostra «s’ha revestit d’una vessant etnològica on el vertader protagonisme rau en l’ésser humà que entre 1951 i 1971 residia al territori valencià».
El fotògraf humanista
El país que va fascinar Jean Dieuzaide s’articula envers un total de set eixos temàtics, que transiten des de la figura del fotògraf; passant per les activitats agrícoles i ramaderes pròpies de la societat valenciana de l’època; la pesca; el transport i les comunicacions; les incursions en una economia bàsicament de subsistència; les costums i les tradicions populars; fins arribar a altres instantànies obtingudes en alguns dels viatges efectuats per Dieuzaide a altres localitzacions de la península.
A diferència d’altres tractaments, les fotografies de Jean Dieuzaide fugen d’una presentació folklorista o exòtica de la societat que retrata. El seu és un enfocament bàsicament realista en el qual es preserven les realitats quotidianes del carrer i del treball artesanal o rural. En paraules del mateix autor, l’enfocament «reté per a si les marques d’unes essències, la substància mateixa de la vida quotidiana d’aquest país».
Dieuzaide era un fotògraf polifacètic. El seu treball va abastar el reportatge, el retrat, la fotografia d’estudi, l’arquitectura i la indústria, i la naturalesa morta. En el centre de la seua vasta obra hi ha sempre un nexe comú: l’ésser humà. Jean Dieuzaide mai va cercar el tòpic, sinó el singular. La seua obra constitueix el reflex dels seus sentiments.