El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat la mostra Cartell cubà 1959-1989. Crònica gràfica de la història recent de Cuba, un recorregut per les principals creacions dels més prolífics i rellevants artistes gràfics cubans que varen desenvolupar el seu treball entre 1959 i 1989, és a dir, des del triomf de la Revolució fins a la caiguda del Mur de Berlín. L’exposició permet conèixer la importància de la producció gràfica cubana i l’efervescència creativa de la segona meitat del segle XX en un camp com el de les arts gràfiques, convertides –amb el cartell propagandístic al capdavant–en vehicle d’expressió de les complexes vicissituds socials de l’etapa immediatament posterior al triomf revolucionari.
L’exposició forma part del cicle expositiu Poder i Propaganda, que es completarà el proper 29 de juny amb la inauguració de Les imatges del Poder. Les dues retrospectives permeten investigar, reflexionar i donar algunes pistes sobre com es construeix –i s’ha construït històricament–la imatge del poder, posant de manifest la potència propagandística, expressiva i comunicativa de la imatge artística, i la seua mal·leabilitat al servei de les exigències del poder, sempre atent als gustos i tendències del moment.
Durant l’acte de presentació de la mostra, el diputat de Cultura, Xavier Rius, s’ha referit a aquest cicle com «un dels projectes més rellevants i oportuns de l’etapa actual del museu».
Per la seua part, el director del MuVIM, Rafael Company, ha aprofitat la seua intervenció per manifestar la seua particular satisfacció i confiança dipositada en el cicle Poder i Propaganda, ja que ha confessat estar convençut que «aquestes exposicions seran objecte d’interès de moltes persones» , ha assenyalat. Així mateix, el responsable d’exposicions del museu, Amador Griñó, s’ha referit «a l’interès i l’actualitat del tema al voltant del qual es desenvolupa el cicle, i la idoneïtat del cartell cubà per presentar-lo».
Del Che Guevara a Fidel Castro
La mostra Cartell cubà 1959-1989. Crònica gràfica de la història recent de Cuba, comissariada per Moraima Clavijo –vicepresidenta de ICOM Cuba i anteriorment directora del Museu Nacional de Belles Arts de Cuba–, es divideix en quatre grans blocs (“El cartell polític”, “El cartell cultural”, “El cartell de cinema” i “El cartell institucional”) que aborden les similituds i discordances en el desenvolupament de l’art del cartell i el seu esdevenir estètic segons el caràcter del seu àmbit d’actuació i el tipus d’organisme emissor que realitzava l’encàrrec.
Les obres exposades, 57 cartells originals de l’època, i una selecció de fotografies que il·lustren el paisatge urbà cubà amb algunes de les seues tanques més representatives, formen part dels fons del Museu Nacional de Belles Arts de l’Havana (26 cartells), i de la Biblioteca Nacional de Cuba José Martí (31 cartells). A més, el MuVIM ha enriquit la mostra incorporant part de la sevu recent adquirida col·lecció de 14 cartells cubans que, a partir d’octubre, conformaran (juntament amb una sèrie de panells divulgatius i altres elements) la versió itinerant d’aquesta exposició.
Tres són les característiques que comparteixen totes les obres que s’integren en aquesta mostra: la seua manca de finalitat comercial, fet que els situa en l’àmbit de la propaganda institucional; la seua gran qualitat artística; i el seu caràcter innovador representatiu d’una estètica i llenguatge propis cultivats i portats a la màxima expressió al llarg d’aquest particular període.
La mostra recull l’obra de creadors com Antonio Pérez (Niko) –amb cartells com “Soy tímido pero me defiendo” o l’imprescindible “Hasta la victoria siempre”del Che Guevara–René Azcuy, Umberto Peña, José Vila, Héctor Valverde. D’altres com Muñoz Bachs, nascut a València, amb exemples com el cartell que va realitzar per al documental Por primera vez, d’Octavio Cortázar, o el conegut Eladio Rivadulla amb el seu icònic cartell de 1959 que representa Fidel Castro “26 de Julio. Fidel Castro” i que arribaria a constituir el punt de partida d’una nova imatgeria
Els creadors del moment, que ja havien formulat les directrius de l’emergent estètica cubana vinculada a l’àmbit cultural, van saber aprofitar aquestes experiències, reconvertir suports i codis propis del llenguatge publicitari de tints capitalistes, superar l’herència del realisme socialista i crear una gràfica política de nou segell al servei de la revolució.
Augment de públics
Durant l’exercici 2016 el MuVIM va incrementar en més d’un 30% el seu nombre de visitants en relació amb l’any 2015. En aquest sentit, el responsable de l’Àrea de Cultura, Xavier Rius, ha aprofitat per felicitar el centre museístic pel notable increment del nombre visitants i per l’èxit de la seua línia expositiva, la qual «ha aconseguit calar entre públics ben diversos i s’ha mantingut ferm en la seua aposta per contribuir a fomentar i formar el pensament crític de la ciutadania», ha destacat.