- El museu de la Diputació de València continua esta setmana amb el cicle ‘Berlanga. Cinema i memòria’ i la projecció de les pel·lícules del mestre en el marc de l’exposició que acull el MuVIM
- Les projeccions tindran lloc el dimecres i el dijous a les 18.30 hores en la sala d’actes del museu i amb entrada gratuïta
24/05/2021
Esta setmana el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) continua amb el cicle de cinema ‘Berlanga. Cinema i memòria’, que va arrancar el mes passat, i ho fa amb dos referències imprescindibles de la filmografia berlanguiana, ‘Los jueves, milagro’ i ‘Plácido’. Dos pel·lícules amb les quals “s’acosta la seua particular visió de l’Espanya dels anys 50 i 60 a unes generacions que han crescut en una altra realitat”, destaca Glòria Tello, diputada del MuVIM.
Per a això comptaran amb la participació del crític cinematogràfic Ramón Alfonso i el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València Ismael Saz, els qui presentaran unes pel·lícules amb les quals “es reconstruïx la memòria política i emocional de l’Espanya de la segona meitat del segle XX”, assegura Rafael Company, director del MuVIM.
‘Los jueves, milagro’
El dimecres 26 de maig a les 18.30 hores arribarà a la pantalla del MuVIM esta pel·lícula ambientada en Fontecilla, un poble que va viure temps d’esplendor però on ja no es deté el tren en l’estació. Don Ramón, l’amo del balneari del poble, fart de la situació i amb la col·laboració de l’alcalde, el mestre, el barber, l’amo de l’hotel i don José, un acabalat propietari, dissenyen una ‘aparició mariana’, com la de Lourdes, que atraga al turisme i als devots. Quan s’adonen de l’extraordinària semblança que hi ha entre Don José i una vella talla de San Dimas, el bon lladre, el problema queda resolt.
Ramón Alfonso presentarà esta pel·lícula tan modificada per la censura per a corregir tanta desviació de l’ortodòxia catòlica que el mateix Berlanga va intentar infructuosament que el Pare Garau -el censor que va refer la segona part i el final de la pel·lícula- figurara en els títols de crèdit com a co-guionista.
‘Plácido’
Possiblement és Plácido (1961) la pel·lícula que millor representa el cinema berlanguià. Estem davant d’una de les obres majors del cineasta valencià i la primera en la qual va col·laborar Rafael Azcona. Però sobretot és una obra major perquè els dos van aconseguir elevar-se per damunt de l’anècdota que servix de leitmotiv a la història -aquella famosa campanya del ‘Assega un pobre a la seua taula’- per a convertir-se en una reflexió atemporal i transcendent sobre la falsa caritat i l’omnipresència del fariseisme. Tan típics, però no exclusius, del franquisme.
Impecable comèdia costumista nominada a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa i a la Palma d’Or del Festival de Cannes, que arribarà al MuVIM el dijous 27 de maig a les 18.30 hores i comptarà amb la presentació d’Ismael Saz.
