Hi ha frases que són de rabiosa actualitat, encara que foren formulades fa ara més de 50 anys. Em referisc a la famosa frase de Joan Fuster «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres». Per què dic açò? Miraré d’explicar-me.
Quan llig les notícies dels periòdics tinc la sensació que hui en dia, en l’imaginari col·lectiu, prima l’economia sobre les persones que –en la meua manera d’entendre les coses– és dir el mateix que sobre la política. Aleshores, em ve a la memòria una frase que afirmava que «així com el segle XX va ser el segle de la política, el segle XXI serà el de l’economia», frase amb la qual estic absolutament en desacord, perquè suposa acceptar el triomf del tecnicisme i dels tecnòcrates sobre el de l’humanisme, sobre els valors.
Què és fer política si no intentar convéncer amb mitjans legítims que amb el sistema de valors que propugnem és possible transformar la societat en la qual vivim? Una de les poques en què ens posem d’acord els qui ens dediquem a açò de la política –almenys uns quants– és que aquesta societat necessita una transformació, necessita que la gent senta com a pròpia la democràcia en la qual viu i es desenvolupa la seua vida. Solament des del compromís personal de cadascun i de la seua necessària implicació serà possible avançar en una transformació de la societat on prevalguen les polítiques amb visió de futur sobre les de curt termini, més preocupades a pagar els deutes que els mateixos bancs han generat, que a crear una educació publica, estable i de qualitat o en hospitals i centres de salut que milloren la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes dels nostres pobles; o a ajudar les famílies amb dependents al seu càrrec.
I ací és on torne a l’inici d’aquest article, i aprofite per a finalitzar. La implicació de tots i totes en política és fonamental per a orientar les decisions dels qui ens governen. El carrer, les xarxes socials, els ajuntaments esdevenen fòrums de debat necessaris que han de ser tinguts en compte. El silenci només beneficia els de sempre, els qui fan prevaldre els números sobre les persones.