- El Museu de la Diputació inaugura dos noves mostres amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona
07/03/2022
Como cada año, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, renova les seues exposicions amb motiu del Dia Internacional de la Dona que celebrarem dimarts, 8 de març.
L’acte de presentació de les mostres, que ha tingut lloc este diumenge, ha comptat amb la participació de Glòria Tello, diputada del MuVIM; Rafael Company, director del museu; Amador Grinyó, cap d’exposicions; Lidón Arter, autora del Vitrall Xarxes i Julieta XLF, autora de 8M i cada dia al Mur.
La diputada del MuVIM, Glòria Tello ha destacat que es tracta de “dues noves mostres per a abordar la lluita feminista des d’angles diferents i que conviden a la reflexió”. Rafael Company ha defensat en l’acte de presentació que en el MuVIM «tot l’any és 8 de març», a més de subratllar el compromís del museu amb les dones i les dones artistes. «I és que, malgrat els avanços, res està aconseguit. És imprescindible reivindicar la presència de les dones en tots els àmbits, també en l’artístic i com a museu, hem d’afermar estos valors».
Per la seua part Amador Grinyó, ha mostrat les similituds entre Lidón i Julieta ja que encara que «són dues generacions diferents i cadascuna s’acosta a l’art des d’una òptica diferent, sembla que s’han passat el testimoni i totes dues obres dialoguen a la perfecció».
D’una banda el Vitrall amb Xarxes, obra de l’artista valenciana Lidón Arter, ens evoca l’existència de la proximitat social, xarxes que comuniquen, que ens fan reflexionar, «que ens fan veure que no estem sols, que ens fan visibles, no tan aïllats» com reconeix l’artista.
Enfront d’ell, una creació de la reconeguda artista Julieta XLF i la seua 8M i cada dia per al Mur que el museu dedica a l’art urbà. Una obra carregada de simbolismes amb els quals pretén mostrar a les dones «cada dia més fortes i valentes educant en igualtat i en pau», ha assenyalat durant la seua intervenció.
Un treball que clama per “eixir i prendre les regnes de les nostres vides. Ens transformarem en llobes, en viatgeres, en un capvespre o en la primavera. Ens alterarem de riure a lloms de la vida, cavalcant i deixant empremta per a unes altres, per a les meues, per a les teues, per a les que venen i per a les que vindran» com assenyala Belén García al text que acompanya esta obra.
