- El MuVIM exposa una col·lecció de 112 obres d’art falsificades que han estat decomissades per la Unitat de Patrimoni de la Policía de la Generalitat Valenciana
- La mostra ‘Fals. L’art de l’engany o l’engany de l’art’ es podrà visitar gratuïtament fins al 3 de setembre a la Sala Parpalló del museu propietat de la Diputació de València
- Hi ha obres d’autors valencians com Sorolla, Pinazo i Benlliure, però també d’artistes més moderns i internacionals, com Picasso, Warhol, Banksy o Modigliani
28/03/2023
El MuVIM, en col·laboració amb la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, presenta ‘Fals: L’art de l’engany o l’engany de l’art’, una exposició que exhibix 112 obres artístiques, ‘inautèntiques’ des de la perspectiva legal, seleccionades d’entre les obres requisades per la Unitat de Patrimoni Històric de la Policia de la Generalitat Valenciana des de la seua creació al 2014. La mostra, que es podrà visitar fins el 3 de setembre en la Sala Parpalló del museu propietat de la Diputació de València, compta amb obres falsificades o falsament atribuïdes a artistes de renom com ara els valencians Pinazo, Sorolla o Benlliure o artistes internacionals com Warhol, Banksy o Modigliani.
Sense art viuríem pitjor
Per a Glòria Tello, diputada del MuVIM, amb la falsificació d’obres d’art “parlem d’una activitat fraudulenta —d’un delicte— que repercutix greument sobre el món acadèmic i cultural; que suposa una quantitat enorme de moviment de capital d’origen delictiu i que contribuix a l’afirmació de la pitjor cara de la societat”, i ha posat com a exemple el Museu Nacional d’Eslovènia (NMS), que ha hagut de cancel·lar a correcuita una exposició que tenia prevista perquè hi havia fundades sospites que obres que s’hi anaven a exhibir de Picasso, Miró, Matisse, Kandinsky o Degas eren, en realitat, falsificacions. “Esta exposició interessarà fins i tot a aquelles persones que encara no saben que sense art, viuríem pitjor”.
Una exposició de 51,7 milions d’euros
Durant la roda de premsa de presentació de l’exposició, Marisol Conde, comissària en cap de la Policia de la Generalitat, ha fet un balanç de la quantitat d’obres falsificades que han sigut decomissades per la Unitat de Patrimoni durant els 10 anys que tot just han transcorregut des de la seua creació: un total de 6.105 obres, de les quals 650 eren pictòriques, que hagueren arribat a tenir un valor de mercat de 376 milions d’euros. “Parlem —ha dit la comissària en cap— del quart delicte en quant a volum de capital mobilitzat, només per darrere del tràfic d’armes, del de drogues i del de la prostitució”.
És un delicte, però, “que no crea alarma social”, segons ha remarcat el Cap de la Unitat de Patrimoni de la Policia de la Generalitat, Antonio López, “com sí que ho fan els altres delictes més cridaners socialment, com la droga o la prostitució”, encara que de vegades mouen més diners. Ha posat l’exemple del Modigliani fals que s’exposa a la mostra del MuVIM i que, de no haver estat confiscat per la Unitat que dirigix, hagués pogut arribar a atényer un valor de mercat de 50 milions d’euros. Amb ell, el valor conjunt de les obres exposades en la mostra, arribaria als 51,7 milions d’euros, cas d’haver-se consumat la seua venda.
López ha reflexionat també sobre la dificultat tècnica que suposa desemmascarar aquesta mena de fraus. “Parlem de falsificadors professionals i d’altres que no ho són tant. Hi ha casos de falsificacions grolleres i fàcils de detectar, però hi ha d’altres que requerixen una anàlisi de pigments i altres tècniques especialment sofisticades”.
El costat fosc de l’art
Per la seua banda, Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, ha enlletist una reflexió estètica sobre la relació entre veritat i mentida, entre autenticitat i falsedat, en la història de l’art. La diferència fonamental és que la intencionalitat. “Un fals —un fake o obra d’art falsa— és un artifici que s’ha creat expressament amb la voluntat d’enganyar altre, creant una il·lusió d’autenticitat que recrea el valor auràtic que sempre té l’objecte artístic”. Esta exposició, ha afirmat, proposa una passejada pel costat fosc o lado oscuro de la història de l’art, aprofitant la coneguda expressió —dark force— que s’usa a la saga de pel·lícules d’Star Wars.
Eixa il·lusió d’autenticitat és la que busca el comprador d’una obra d’art falsificada. “Volen posseir l’obra d’un geni”, ha afirmat Carme Gràcia, comissària de l’exposició, que fou també directora del Museu de Belles Arts de València i Catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de València. Per això les falsificacions aparixen en un moment concret de la història de la Humanitat, al segle XVIII, quan naix la figura de l’artista, del geni creador. “A l’edat Mitjana no hi havia falsificacions perquè l’artista era considerat un artesà, no un geni. Un obra d’art valia el que valien els materials hi emprats i el temps esmerçat, no el valor que li pogués afegir la creativitat de l’artista”.
Un plus de valencianitat
A banda d’eixe afany per posseir l’obra d’un geni, Carme Gràcia ha identificat alguns denonimadors comuns en el tipus d’art falsificat a la Comunitat: hi ha predilecció per les obres antigues, “perquè hi ha un interés correlatiu en posseir obres d’art antigues per part dels compradors”, però també ha detectat un interés especial —com es pot comprovar en l’exposició— per obres d’artistes valencians com Sorolla, Pinazo i Benlliure, “sens dubte perquè posseir una obra d’aquests autors aporta al comprador un plus de valencianitat”.
La mostra «Fals. L’art de l’engany o l’engany de l’art» es podrà visitar fins al 3 de setembre a la Sala Parpalló del MuVIM. L’entrada és gratuïta.
