L’exposició fotogràfica «La Gran Guerra. L’arxiu de Tànger», coproduïda pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València i la Casa de la Imagen de Logronyo, comença la itinerància pels municipis en el Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera, on estarà oberta al públic fins al 18 de juliol.
Més de set-centes persones varen visitar la mostra en les sales del Museu Valencià d’Etnologia al final del 2015 i les primeries del 2016, i ara començarà un recorregut sumant-se al projecte d’itinerància que el Museu desenvolupa per a mostrar pels municipis les exposicions que es fan en la seua seu, un camí que ja han fet exposicions com «Faixa roja, faixa blava. La pilota valenciana» i «Rituals de festa i foc».
Contingut de l’exposició
«La Gran Guerra. L’arxiu de Tànger» arreplega imàtgens inèdites de la I Guerra Mundial preses entre 1916 i 1935 amb un valor estètic i històric incalculable, que es divideixen en dos blocs: el primer conté 254 fotos sobre l’estada de l’autor en el front, el segon se centra en la postguerra, amb 223 imàtgens que retraten la seua família.
L’autor de les imàtgens és un oficial de l’exèrcit francés del servei d’automòbils que, mentres recorria el front occidental, capturà tots els aspectes de la contesa, des dels moments banals i curiosos fins als cruels i descarnats. En el seu automòbil descobert va retratar armes estranyes i soldats abatuts, amb una visió de l’oficialitat en els estats de guerra que conforma una aproximació analítica i distant, però amb grans dotes estètiques.
L’exposició té tres dimensions. La primera és la històrica, ja que aporta una informació documental única sobre la Gran Guerra afegint dades desconegudes fins ara i aclarint velles incògnites. El retrat de les grans batalles, la vida quotidiana en el front i la rereguarda, la tropa i de l’oficialitat, i els enginys bèŀlics i les destrosses, és completament lliure i personal, sense restriccions polítiques, propagandístiques o comercials.
Com a dimensió estètica, es mostra una sèrie d’imàtgens veritablement belles (moltes vegades d’una forma cruel) sense necessitat d’un context historiogràfic que les justifique. Són imàtgens autònomes i contundents que ens parlen d’un vertader autor, encara que sense buscar-ho.
Com a dimensió biogràfica, es tracta de la narració personal d’un individu immers en un dels grans cataclismes de la història: una autobiografia que no necessita paraules per a explicar-se, sinó que s’estructura com una llarga peŀlícula en què cada fotografia aconsegueix la rellevància d’un plànol, d’una seqüència, important individualment, però que adquireix el seu vertader significat quan es vincula a la precedent i a la següent.
L’arxiu es va rescatar en un mercat ambulant de Tànger el 1999, custodiat en deu caixes xicotetes de fusta, cadascuna de les quals contenia unes cinquanta plaques de vidre. Tots són negatius estereoscòpics, una especialitat fotogràfica que permetia vore les fotos en tres dimensions. L’estat de conservació és bo i actualment està completament restaurat, catalogat i digitalitzat amb una càmera d’alta resolució mitjançant un procediment no agressiu. Després de la digitalització, s’ha estudiat històricament imatge a imatge.