Compromís se planta davant les negociacions dels Pressupostos Generals de l’Estat

· Representants de la coalició reclamen que les reivindicacions valencianes i les inversions en el nostre territori no siguen de nou sacrificades en els Pressupostos de l’Estat atenguen al nostre pes poblacional.
· Representants de diferents administracions públiques clamen per la difícil situació que travessen molts municipis per la falta d’acord polític a Madrid, que impedeix que fins i tot corporacions municipals amb superàvit puguen destinar a inversions els remanents d’exercicis anteriors.

Representats polítics de la formació valenciana en el Congrés dels Diputats, en el Consell, en la Diputació de València i en la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, en presència d’Àgueda Micó, responsable de l’Àrea d’Organització de la Coalició Compromís, han unit hui les veus per reclamar a Madrid un tracte just davant les negociacions iniciades a Madrid per aprovar els pressupostos generals de l’Estat per a 2017.

Joan Baldoví, portaveu de Compromís al Congrés dels Diputats, ha avançat que la formació valenciana no es quedarà al marge de les negociacions a Madrid i que estaran molt vigilants perquè els interessos valencians estiguen representats. En eixe sentit ha recolzat la iniciativa del president de les Corts, Enric Morera, de crear un front valencià en el Congrés, independentment de la seua formació política, perquè tots els diputats valencians defensen que les inversions de l’Estat s’ajusten al pes de la població de cada comunitat i en reclamen per la País Valencià, almenys un 11%.

«El Govern segurament presentarà els Pressupostos Generals en el parlament a principis d’abril i els diputats de Compromís anem a estar vigilants perquè als valencians se’ns tracte amb justícia. Entre altres coses anem a reclamar inversions territorialitzades i que ens arribe l’11% que ens pertoca per població, i que es prorrogue la disposició addicional 6a que permet als ajuntaments poder gastar el superàvit que han generat»

A més també ha anunciat que lluitarà perquè se tinguen en compte reivindiccions històriques com el tren de la costa entre Gandia i Dénia, el contracte programa de transport metropolità de València, el túnel passant i inversions en rodalies de València i Alacant, així com un tracte just en infraestructures culturals marginades fins ara com l’IVAM, el Palau de les Arts o el Castell de Sagunt, entre altres.

Precisament el finançament municipal ha centrat bona part de les intervencions. La Secretària Autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, ha explicat que «la llei d’estabilitat pressupostària que obliga les corporacions locals a mantindre una situació d’equilibri o superàvit pressupostari va ser aprovada en un escenari amb un dèficit i un deute descontrolat i una economia en contracció i que ara s’ha convertit en una trampa per a molts ajuntaments»

La regla de despesa que inclou la Llei d’Estabilitat pressupostària implica bàsicament que la despesa de les administracions públiques no podrà superar la taxa prevista de creixement del PIB (un índex que elabora anualment el Ministeri d’Economia), el que obliga que la despesa pública no puga superar eixe nivell, encara que tinga els comptes sanejats.

Això obliga els municipis que tenen superàvit pressupostari a dedicar eixe superàvit a reduir l’endeutament.

La Secretària Autonòmica ha destacat que molts municipis, fins i tot amb superàvit i sense deute, no poden destinar eixos diners a inversions, i ha citat l’exemple de Meliana. «Meliana no té deute. Disposa d’un superàvit de 620 mil euros del tancament pressupostari de 2016 i un remanent d’exercicis anteriors d’1’7 milions. Amb eixos diners s’anaven a comprar uns terrenys per a la construcció d’un centre educatiu o remodelar la llar de jubilats, però no es poden invertir perquè això afectaria la regla de despesa»

Maria Josep Amigó, la vicepresidenta de la Diputació de València, ha destacat que «totes les institucions valencianes, a una veu, volem reclamar respecte per als valencians i que ens arriben les inversions que ens corresponen per justícia». Amigó ha defensat la tasca que els municipis han fet per ajustar els seus pressupostos durant els últims anys i ha reclamat que el Govern flexibilitze el sostre de despesa per donar oxigen a les polítiques socials muncipals.

Quico Fernánez, vicepresident de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies ha manifestat que hi ha unanimitat de tots els partits polítics sobre la perversitat del sistema i ha denunciat que «el govern espanyol té atrapats als ajuntaments amb la Llei d’Estabilitat. En Europa no hi ha cap norma que obligue una institució a destinar el superàvit pressupostari a pagar deute»

Per al seua part el portaveu de Compromís a la corporació provincial, Xavier Rius, ha declarat que «la situació és inaguantable i afecta a ajuntaments governats per totes les formacions. La taxa de reposició negativa (impossibilitat de cobrir les places que es queden vacants entre els empleats públics), és una tortura i una mort lenta i programada dels serveis públics que atenen i beneficien al conjunt de la societat».

Rius ha recordat que «la Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb menys personal públic per habitant, en concret tenim 44’7 treballadors públics per cada mil habitants, front als 80 que té Extremadura, la qual cosa es deixa sentir en la qualitat dels serveis que oferim els municipis»

Des de totes les institucions valencianes, cadascú amb la seua responsabilitat, els representants de Compromís s’han compromés a lluitar perquè els valencians tinguen un millor tracte del govern central i s’han compromés a defensar les polítques socials i el governar per a les persones.

Save

Save

Arxivat en: Premsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *