Com i per què ha canviat la forma en què el poder s’ha representat a si mateix des del segle XIX fins a l’actualitat. Sota aquest prisma, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, exhibeix fins al proper mes de setembre la mostra Les imatges del poder. Una exposició integrada per fotografies de reis africans, retrats oficials de monarques espanyols, dictadors i presidents de la Diputació de València, monedes i una sèrie d’imatges periodístiques seleccionades pels mitjans de comunicació, que serveixen per a il·lustrar les estratègies iconogràfiques d’un poder que anirà suavitzant les seues formes ampul·loses i grandiloqüents, sobretot, amb l’arribada de la democràcia.
La mostra s’integra d’un total de 54 fotografies, 25 pintures i 18 monedes, les quals conformen una exposició de contrastos que completa el cicle «Poder i propaganda», iniciat el passat 14 de juny amb l’exposició Cartell cubà (1959-1989). Crònica gràfica de la història recent de Cuba.
Durant l’acte de presentació, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha definit Les imatges del poder com «la gran exposició del MuVIM per a aquest 2017», al mateix temps que ha incidit en que aquesta mostra «representa una reflexió al voltant de com el poder, des del segle XIX i fins als nostres dies, ha canviat la seua forma de representar-se a si mateix». En aquest sentit, ha reconegut sentir-se «orgullós perquè el MuVIM propose aquesta reflexió a la societat valenciana, ja que es tracta d’una iniciativa que contribuirà, sens dubte, a l’estímul d’una ciutadania més crítica i adulta», ha remarcat.
Per la seua part, el director del MuVIM, Rafael Company, ha explicat que es tracta d’un projecte «atrevit i arriscat, que no deixarà indiferent ningú, capaç de conjugar estètica i política». Així mateix, el responsable del museu ha destacat que «ens enorgulleix que el MuVIM es convertesca en punt de difusió del patrimoni valencià». Durant la seua intervenció, Company ha tingut paraules de reconeixement i elogi a la figura de José Antonio Perelló Morales, president de la Diputació de València entre 1970 i 1974, «qui va tenir l’atreviment de ser representat com un president que no ho semblava, que va anteposar els interessos col·lectius als personals, i va acabar amb les formes grandiloqüents de representació del poder per part dels anteriors màxims responsables de la corporació provincial», ha indicat Company.
Fotografies, pintura i monedes
Les imatges del poderes divideix en tres grans blocs marcats per la naturalesa del material exposat i la seua significació, i es nodreix en gran mesura de fons propis de la Diputació de València, del Museu de Belles Arts de València, l’Ajuntament de València i la Universitat de València.
El primer dels àmbits temàtics ‘Els reis d’Àfrica. Fotografies d’Alfred Weidinger’ conté una selecció de les instantànies que l’historiador de l’art, fotògraf i actual director del Museum der bildenden Künste (Museu de Belles Arts) de Leipzig, Alfred Weidinger, va realitzar a diferents monarques africans entre 2010 i 2015. Es tracta de monarques sense poder administratiu efectiu però tolerats pels diferents governs com a representants d’estructures tribals tradicionals. Aquestes fotografies posen de manifest l’acusat contrast entre la parquedat del seu poder real i la sumptuositat amb què posen davant la càmera. Unes formes de representació pròpies de les monarquies de l’Europa —i l’Espanya—del segle XIX.
El segon dels àmbits expositius ‘Retrats del poder’, inclou sobretot efígies pictòriques de monarques borbònics —des de Ferran VII a Alfons XIII—o d’altres dinasties —Amadeu de Saboya—, a més de dos retrats de Francisco Franco —un realitzat per Segrelles i un altre per Luis Dubón—, una selecció de monedes amb bustos i lemes dels governants del moment en què varen ser encunyades i els retrats oficials d’alguns presidents de la Diputació de València, institució de la qual depèn el museu. És precisament el codi visual utilitzat en aquestes imatges el que intentaven imitar els reis africans contemporanis que conformaven l’anterior secció expositiva: parlem de les tradicionals formes magnificents d’exhibició del poder polític, que apareix representat en actitud majestuosa, envoltat o revestit dels atributs de la seua autoritat (mantells reals, corones, ceptres).
Amb l’aparició dels mitjans de comunicació de masses, el poder també ha perdut el monopoli de la imatge pròpia en benefici dels periodistes gràfics. Per això mateix, a ‘L’evanescència del poder actual’ responsables de la secció de política de eldiario.es, El Mundo, Las Provincias, Levante-EMV iValencia Plaza, han escollit fotografies que, al seu parer, són il·lustratives de les noves formes —evanescents—amb què es comunica o exhibeix el poder. Apareixen imatges d’històriques manifestacions de la Transició, de representants en altres temps poderoses del poder polític valencià, però també instantànies de mandataris internacionals, amb escenes que resulten especialment il·lustratives d’aquestes noves formes amb què s’exerceix i manifesta el poder polític a l’actualitat.
La mostra Les imatges del poder tanca el cicle expositiu iniciat amb l’exposició Cartell cubà (1959-1989). Crònica gràfica de la història recent de Cuba, que es va inaugurar al MuVIM el passat 14 de juny. Totes dues són exposicions que formen part del cicle «Poder i Propaganda», les tesis reflexionen, d’una banda, sobre com s’ha construït històricament la imatge del poder i, de l’altra, sobre la utilització dels recursos artístics com a mitjà de propaganda política, instrumentalitzant ideològicament la creativitat d’artistes o dissenyadors i explotant les seues potencialitats comunicatives.