El Museu de Prehistòria de València, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, prorroga l’exposició Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca fins el proper 24 de setembre.

Es tracta d’una proposta perquè el públic aprofite aquest proper mes per visitar l’exposició, amb la família, o els amics al Centre Cultural La Beneficència.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que aquesta exposició, que podrà visitar-se fins finals del mes de setembre, «és una gran oportunitat per a conèixer una cultura quasi germana perquè, contemporàniament, coincideix amb una part substancial de la cultura ibera, amb la seua singular arquitectura talaiòtica, molt especialment a Menorca».

De moment, la quantitat de públic que ha visitat aquesta mostra posa de manifest la seua bona acollida, ja que des de la seua inauguració el passat 16 de maig i fins a l’última setmana de juliol, han estat 3.759  les persones que han passat a conèixer-la, ja siga a través de les visites guiades organitzades al museu, per lliure o participant en els diferents tallers didàctics derivats de la mateixa exposició.

Destaca la presencia de públic estranger, sobretot pel que respecta als visitants italians –representen una tercera part–, seguits dels anglesos i els provinents d’altres països europeus. També hi han passat per l’exposició personals naturals de la Xina, Birmània, Austràlia, el Canadà, Ucraïna o Kazakhstan, entre d’altres localitzacions.

Exposició d’una cultura excepcional

La mostra que ja s’ha exposat a Alcalá de Henares i Eivissa presenta 66 objectes arqueològics originals que provenen dels museus de Menorca i Ciutadella. A més, s’acompanya de fotografies dels monuments, il·lustracions que recreen la seua relació amb el paisatge, així com d’algunes maquetes que mostren els detalls morfològics i constructius de les diferents tipologies arquitectòniques.

L’arquitectura talaiòtica constitueix un patrimoni arqueològic de valor universal excepcional per l’ús de la tècnica constructiva ciclòpia, per la seua autenticitat, exclusivitat, originalitat i singularitat en el marc cronològic en el qual es desenvolupa i per ser testimoniatge únic d’una societat prehistòrica mediterrània insular.

Són monuments que, malgrat la seua antiguitat, destaquen per conservar-se en un molt bon estat, per la seua monumentalitat i l’emplaçament que ocupen, molt presents en el paisatge menorquí. A més, també és excepcional la seua elevada concentració: l’illa, amb una superfície de 700 km2, té 1.574 jaciments arqueològics, dels quals 1.401 estan catalogats com a Bé d’Interès Cultural (BIC).