Com ja es va anunciar fa uns dies, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, ha programat per al seu cicle ‘Els Debats del Magnànim’ a algunes de les figures intel·lectuals de més rellevància per a comprendre la societat actual. El primer debat de 2019 estarà protagonitzat pel sociòleg francés Michel Maffesoli (Herault/Erau, França, 1944), un dels referents internacionals de la sociologia de la vida quotidiana i un dels més importants pensadors postmoderns contemporanis, el qual ha aportat una mirada penetrant a la realitat social actual. El debat tindrà lloc al MuVIM (c/ Quevedo, 10), el 16 de gener a les 19.00 hores, i portarà per títol ‘Llibertat i control social’. L’acte estarà presentat pel també sociòleg Vicent Flor, director del Magnànim. L’entrada serà lliure i gratuïta i la intervenció, en francés, comptarà amb traducció simultània al valencià.
Creador de conceptes com ara ‘tribu urbana’
Nascut a França i en una família d’emigrants italians, és considerat un dels fundadors de la sociologia de la vida quotidiana i és conegut també per ser el pensador que més ha generalitzat el concepte de tribus urbanes. Apassionat de les paraules, aclareix nocions que ell “llança” per explicar comportaments socials i que han conegut un èxit corresponent al seu lloc en l’imaginari col·lectiu postmodern: el tribalisme –com a ressorgiment de les comunitats en l’època postmoderna– i sens dubte el més conegut: el nomadisme –que caracteritza les generacions joves– però també la primacia del present, de l’instant, la importància de l’imaginari, del somni, l’hedonisme, les emocions col·lectives, allò que podríem nomenar una cultura de sentiments comuns.
A més de catedràtic de Sociologia en la Universitat de la Sorbona, és director del Centre d’Estudis sobre l’Actual i el Quotidià (París) i el Centre d’Investigacions sobre l’Imaginari (Grenoble). És autor de llibres com El tiempo de las tribus (1990), -que es pot considerar un presagi dels moviments de violència per part dels joves a les ciutats franceses de la dècada de 1990- Nomadismo: vagabundeos iniciáticos (2004) o La transformación de lo político. La tribalización del mundo postmoderno (2005). La seua darrera obra és Être postmoderne (2018).