Els projectes de regeneració ambiental dels ullals del Bovetar, a Guardamar de la Safor, de Les Salines, a Manuel, i del Riu Verd, a Benimodo, formen part de la tasca de recuperació ambiental que du a terme l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València en col·laboració amb els municipis. En el Dia Mundial dels Aiguamolls, la Diputació reafirma el seu compromís amb la restauració i protecció d’aquests ecosistemes naturals, els quals han disminuït un 35% la seua superfície arreu del món entre 1970 i 2015.
La regeneració de l’Ullal del Bovetar, a Guardamar de la Safor, ha aconseguit recuperar aquest espai natural en les vessants tant ambiental com paisatgística i social. Amb això s’ha afavorit la recuperació i conservació d’espècies de fauna i flora pròpies d’aquests hàbitats i s’han eliminat les espècies invasores. L’ullal recuperat afavoreix el funcionament hidrològic com a àrea de sorgiment natural d’aigua de qualitat i serveix de filtre per a fluxos carregats amb contaminants.
El projecte del Bovetar ha sigut reconegut per la Federació Valenciana de Municipis i Provincies amb el ‘Premi al Bon Govern’ a la categoria de Sostenibilitat Territorial. El Bovetar, després de la seua regeneració, s’estableix com un element clau de la infraestructura verda del municipi de la Safor i permet recuperar un espai per al poble amb possibilitat d’usos lúdics, didàctics i científics.
A Manuel, la Diputació ha aconseguit recuperar l’antiga zona humida de l’ullal de Les Salines amb un projecte que ha inclòs l’adequació de l’explanada, la plantació d’arbratge i l’excavació d’una zona de sorgiment d’aigua. També s’han reposat les proteccions de l’espècie endèmica protegida Limonium mansaneatianum i s’han condicionat els accessos del paratge natural on s’ubica aquest ullal.
Les tasques que s’han dut a terme a Benimodo han sigut de manteniment i adequació, principalment, i han consistit en la neteja d’espècies invasores Arundo donax, la plantació de vegetació autòctona i la regeneració de la làmina d’aigua de l’espai mitjançant la retirada dels residus dipositats.
El Dia Mundial dels Aiguamolls
Des de 1997, el Dia Mundial dels Aiguamolls se celebra el 2 de febrer per commemorar la signatura del Conveni sobre els Aiguamolls a Ramsar (Iran) en 1971, el primer tractat relatiu a la conservació i l’ús racional dels aiguamolls. La llista Ramsar inclou 2.167 llocs designats, cobrint una superfície de 208.518.409 hectàrees en 168 països. Els tipus d’aiguamolls inclosos en la classificació pertanyen a àrees naturals de pasturatges humits, torberes, pantans, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de coral, ulls d’aigua, i entorns artificials com a estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.
Els serveis ecosistèmics que ofereixen els aiguamolls s’estenen des de la seguretat alimentària fins a la mitigació del canvi climàtic, uns beneficis que superen als dels ecosistemes terrestres. No obstant això, els responsables de formular polítiques i adoptar decisions solen subestimar aquests valors per a la natura i la humanitat. La comprensió d’aquests avantatges és indispensable per assegurar el seu ús racional.
Entre les mesures clau per conservar i recuperar els aiguamolls figuren enfortir la xarxa d’àrees protegides d’aiguamolls; integrar els aiguamolls a la planificació i implementació de l’agenda per al desenvolupament després de 2015; enfortir els instruments jurídics i de polítiques per conservar tots els aiguamolls; aconseguir l’ús racional; establir incentius econòmics i financers per a les comunitats i les empreses; assegurar la participació de tots els interessats directes en el maneig dels aiguamolls; millorar els inventaris nacionals dels aiguamolls i el seguiment de la seua extensió.
Segons l’informe de Ramsar, Convenció sobre els aiguamolls, titulat Perspectiva Mundial sobre Els Aiguamolls. Estat dels aiguamolls del món i dels serveis que presten a les persones (2018), les espècies depenents dels aiguamolls — peixos, aus aquàtiques i tortugues– experimenten una greu disminució, i una quarta part d’elles estan amenaçades d’extinció, especialment en els tròpics. Des de 1970, el 81% de les poblacions d’espècies d’aiguamolls continentals i el 36% de les espècies costaneres i marines han disminuït. Els nivells més alts d’amenaça d’extinció (més d’un 30% de les espècies amenaçades a escala mundial) corresponen a les tortugues marines, els rèptils d’aigua dolça, els amfibis, els mol·luscs no marins, els corals, els crancs i els crancs de riu.