La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació participa en la Plaça del Llibre de València

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis d’Investigació presentarà el divendres 1 de novembre, a les 18.45 hores, en el marc de la Plaça del Llibre de València, les seues últimes publicacions de poesia valenciana: l’obra completa de Marc Granell, Jaume Pérez-Montaner i Josep Piera, i la reedició de Primera soledad, única obra poètica de Vicent Andrés Estellés en castellà.

 

El recital, sota el nom La poesia valenciana contemporània: Estellés, Granell, Pérez-Montaner i Piera, correrà a càrrec de Vicent Camps i també està prevista la presència i intervenció de Mª Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació, al costat dels tres poetes vius, Granell, Pérez-Montaner i Josep Piera. L’acte tindrà lloc al recinte de la Plaça del Llibre, a la plaça de l’Ajuntament de València, i l’entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l’aforament de l’espai.

 

Granell,Poesia completa (1976-2016)

 

Autor d’una obra de caràcter cru i pessimista, al present volum es podran trobar la diversitat de temàtiques tractades per un dels més grans poetes valencians contemporanis durant quaranta anys. Des de l’amorosa Versos per a Anna, a obres més socials com Refugi Absent.
Marc Granell (València, 1953) és un destacat poeta i traductor valencià. Fundador, juntament amb Josep Piera i altres, de Cairell, el 1976 guanya el Vicent Andrés Estellés per Llarg camí llarg i el 1980 s’emporta l’Ausiàs March amb Materials per a una mort meditada. Després d’una aturada als anys huitanta, el 1991 torna amb Fira desolada i el 1998 publica Versos per a Anna, un dels seus poemaris més reixits.

 

Primera soledad

 

Vicent Andrés Estellés publicà el 22 de desembre de 1988 Primera Soledad, en Edicions Alfons el Magnànim, el seu únic llibre de poesia editat en castellà. Esta obra havia estat escrita entre els mesos de març i maig de l’any 1956, i havia romàs inèdita fins que fou publicada trenta-dos anys després, amb una clara separació entre la cronologia de la seua escriptura y la seua edició.

 

L’elaboració del poemari havia estat motivada i condicionada per la mort de la seua primera filla, Isabel Andrés Lorente, ocorreguda la matinada del primer dia de març de 1956, als tres mesos d’haver nascut. Sense cap dubte, estos aspectes singulartizen l’obra dins de la llarga i extensa trajectòria del poeta nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924, i mort a la ciutat de València el 27 de març de 1993.

 

L’estudi introductori amb què s’acompanya esta segona edició del poemari, primer, aprofondeix en la producció inicial en castellà del autor al llarg dels anys quaranta; després, revisa l’escriptura en llengua catalana dels anys cinquanta anterior i simultània a 1956; i, finalment, analitza l’obra reeditada ara.

 

Jaume Pérez-Montaner

 

La poesia de Pérez-Montaner gaudeix d’una gran acceptació des del seu primer títol; és un poeta que ha absorbit amb lucidesa i depuració els recursos de la millor poesia del segle XX, tant dels anglosaxons com de la resta d’autors europeus, sense excloure-hi els clàssics. La seua dicció natural produeix una grata seducció en la seua poesía, la qual ens connecta inèditament en una crítica consciència de món que el poeta humanitza i, de llibre en llibre, ens mostra com la seua evolució vital transforma la lectura amb esclats de perplexitats i emocions.

 

Amb la publicació d’esta obra, el lector podrà endinsar-se en la seua poesia, des de les seues primeres publicacions fins a les darreres, on sembla constant l’exploració d’una memòria feta de records estratificats, que van desfent-se en entrellaçar-se els uns amb els altres.
Pérez-Montaner va nàixer el 1938 a l’Alfàs del Pi (la Marina), de jove va viure uns anys a Alcoi abans de traslladar-se a València en la universitat de la qual es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Per la seua adscripció en l’antifranquisme es va enfrontar a alguns conflictes amb el règim, fet que el condiciona a eixir a l’estranger durant uns anys. Així, ha estat professor universitari en diverses ciutats d’Estats Units, com també en alguna universitat llatinoamericana fins que el 1977 va tornar i es va incorporar a la Universitat de València com a professor de literatura catalana.

 

També ha conreat la crítica i l’assaig literari dedicats, de manera especial, a interpretar la poesia de Vicent Andrés Estellés, amb obres com ara Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1982), juntament amb Vicent Salvador, o El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009). Con a traductor ha publicat obres de Barbara Kingsolver, i d’Anne Sexton i E. E. Cummings, junt amb Isabel Robles.

 

Josep Piera

 

Esta obra és una finestra que ens transporta d’una manera fascinant a un Mediterrani dibuixat i eternitzat amb els versos de Piera amb un recull que esdevé un passeig per les diferents etapes creatives de l’autor. Açò permet experimentar tot un seguit d’imatges que defineixen el món que viu i percep mitjançant l’exploració d’uns poemes que expressen i canten la riquesa de tot allò que comença i acaba.

 

Josep Piera és el poeta sensorial, el del temps present eternitzat en un instant, el poeta conscient de que ha sigut i el del goig per la celebració de cada tram de la vida. Així, recórrer estos poemes és cabdal per al lector que vulga compartir l’enteniment i el gaudi d’una de les mirades poètiques més representatives de la literatura actual.
Josep Piera va nàixer a Beniopa, la Safor, el 30 de maig de 1947, comarca on fixa des de ben prompte la residència, a la vall de la Drova, a tocar de Barx, destí dels estius familiars. Pel fet de trobar-se en l’ambient literari dels novísimos, les primeres obres les escriu en castellà, però de seguida connecta amb els escriptors catalans del corrent conegut com la Generació dels 70 i en serà un dels representants destacats al País Valencià.

 

Va formar part del consell de redacció de la revista Cairell, notable exponent de l’obertura de la producció literaria de llavors, en sintonia amb la resta d’iniciatives culturals que marquen els anys de transició a la democràcia. La trajectòria literària de Josep Piera ha assolit un gran abast, atés que el conjunt de l’obra, a més de la poesia, comprén narrativa de ficció, llibres de viatges, memòries, traduccions, etc. El 1979 va guanyar el Premi Carles Riba i, el 1981, el Premi Josep Pla.

Arxivat en: Premsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *