• L’àrea de Medi Ambient de la corporació provincial reunix a València a 300 responsables locals en la Trobada del Pacte de les Alcaldies que busca agilitar la resposta davant l’emergència climàtica
  • El president Gaspar assegura que la defensa de la terra “no ha de ser dogmàtica sinó integradora”. La vicepresidenta Mª Josep Amigó i la consellera Mireia Mollà consideren clau l’educació ambiental
  • Ajuntaments, diputacions i ens públics mediambientals de tota España, al costat de l’Oficina del Pacte de les Alcaldies de Brussel·les, signen els compromisos de neutralitat climàtica en l’horitzó 2050

11/11/2021

El Palau de les Arts de València ha acollit este dijous la trobada nacional del Pacte de les Alcaldies organitzada per la Diputació de València, una cimera en la qual 300 responsables locals d’ajuntaments, diputacions i ens públics mediambientals de tota España han fet front comú contra el canvi climàtic i s’han adherit als compromisos de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea per a l’horitzó 2050.

Les autoritats han coincidit en l’acte d’obertura en la necessitat de “agilitar les mesures” per a donar resposta a l’emergència climàtica, cadascú posant l’èmfasi en el seu enfocament del problema. El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha assegurat que “la defensa de la terra no pot ser dogmàtica sinó integradora; no ha de ser una tendència basada en creences vitals sinó un principi recolzat en la ciència”.

Gaspar va instar a “posar fi a la guerra que la humanitat manté amb el planeta, perquè si no perdrem la guerra i el planeta”. I eixa contesa apareix en un context de “transformació profunda i canvi d’era” en el qual “tota acció ha de començar en l’àmbit local, on es concentra el 70% de les emissions de CO₂”. Dos reivindicacions va exposar el president provincial perquè “per primera vegada puguem dur a terme un canvi profund que no deixe a ningú arrere”. La primera, “la imprescindible coordinació entre ajuntaments i diputacions per a rebre i gestionar oportunament els fons europeus, en permanent contacte amb Brussel·les”. La segona, que la transició ecològica “siga justa amb els més vulnerables, que són els que patixen les conseqüències dels abusos de les elits”.

D’altra banda, la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Mª Josep Amigó, ha assenyalat que les administracions públiques “han d’estar a l’altura i passar de les paraules als fets amb mesures transformadores i valentes”. En este sentit, Amigó ha destacat la implicació de la corporació valenciana en la lluita contra el canvi climàtic a través de l’estratègia Reacciona, amb “una inversió de més de 30 milions d’euros en dos anys en iniciatives d’estalvi energètic, mobilitat sostenible, gestió responsable de l’aigua i els residus, conservació d’espais naturals i prevenció d’incendis forestals”.

Educació ambiental

La titular de Medi Ambient en la Diputació ha posat el focus en l’educació ambiental com a factor clau en la consciència col·lectiva enfront de la crisi del clima. “Una de les mesures que hem posat en marxa és la formació de 40 educadors ambientals que recorren les comarques del nostre territori per a sensibilitzar la ciutadania i convertir a persones de totes les edats en protagonistes de la lluita per salvar el planeta”, ha explicat Mª Josep Amigó.

L’intercanvi d’esta i altres experiències inspiradores proposades pels participants conformen la matèria primera d’una cimera nacional que convida a reflexionar sobre realitats alarmants com la pobresa energètica; dels beneficis d’un pacte verd europeu denominat New Green Deal que pretén transformar la Unió en una economia moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva; i dels objectius fixats per la Comissió Europea en l’horitzó 2050 en la seua lluita contra la crisi climàtica.

Per a la consellera d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, “la inacció i el negativisme no són opcions davant la gravetat d’una situació provocada per l’acció humana”. Mollà va alertar de les conclusions del recent panell d’experts, que situa el Mediterrani com a epicentre de les emissions d’efecte d’hivernacle, va instar a “multiplicar per deu o per setze la producció d’energies renovables”, i va posar en valor l’adhesió de 393 ajuntaments valencians al Pacte de les Alcaldies.

La participació en la cimera de desenes de municipis valencians ha sigut una de les notes destacades de la jornada organitzada per l’àrea de Medi Ambient, a la qual han assistit diputades i diputats provincials junt amb un centenar d’alcaldes i alcaldesses de tota España i una llarga nòmina de regidors, regidores i tècnics mediambientals dels diferents organismes públics inscrits.

Més de 300 participants

La trobada nacional del Pacte de les Alcaldies celebrada a València ha reunit els ajuntaments de capitals com Pamplona, Zaragoza, Murcia, Málaga, Alacant i València, entre altres; diputacions com les de Tarragona, Málaga, Jaén, Alacant, Castelló i el Capítol de Santa Cruz de Tenerife; i ens públics com la Federació de Municipis de Madrid, la Societat de Gestió Ambiental del Govern Basc i l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC), entre molts altres.

Entre els participants en les taules redones programades en la jornada trobem a experts com l’analista política de la Comissió Europea Katerina Fortun; Miguel Morcillo, de l’Oficina del Pacte de les Alcaldies de Brussel·les; i el cap de secció de Canvi Climàtic en la Diputació, Joan Aguado. Amb ells, regidors i tècnics d’ajuntaments com Barcelona, Zaragoza, Murcia, València i Pamplona, així com l’alcaldessa del municipi barceloní de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret.

En total, 300 responsables locals que han mostrat la seua implicació en el repte europeu de convertir-se en el primer continent climàticament neutre en 2050. Per a això, el municipalisme accepta objectius com produir un 40% d’energia renovable en 2030; accelerar la mobilitat sostenible amb un 55% menys d’emissions eixe mateix any i un 100% en 2035; i incentivar nous models de producció en municipis i ciutats amb la vista posada en la relocalització i la reducció de la petjada de carboni. De tot això s’ha parlat en una cimera amb una conclusió clara: l’acció real contra el canvi climàtic no pot esperar més.