L’exposició itinerant «Festes valencianes» produïda pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València s’exhibeix en el Mercat del Cabanyal fins al pròxim 13 de desembre.

Aquesta exposició és la segona que el Museu Valencià d‘Etnologia exhibeix en el Mercat del Cabanyal de València. Durant el passat estiu es va exhibir la mostra «València en Blanc i Negre», iniciant-se així una col·laboració que permetrà al museu de la Diputació exhibir part de les seues mostres itinerants en aquest mercat del districte marítim.

«Festes valencianes» continua amb el seu periple valencià després d’haver sigut exposada en diverses ciutats europees com Sant Petersburg, Odesa, Chelyabinsk, Ekaterimburgo i Novosibirsk.

«Festes Valencianes» exhibeix 51 fotografies, datades a principis del segle XX de 10 festes de la Comunitat Valenciana: Sant Antoni Abad, Falles, Setmana Santa Marinera, Corpus Christi, Moros i Cristians, Romiatges, Bous al carrer, Misteri d’Elx, Mare de Déu de la Salut, Enfarinats.

L’exposició mostra des de multitudinàries festes urbanes fins a celebracions ancestrals de pobles de l’interior i aborda també festejos que deuen la seua existència a un intens fervor religiós i aquells que tenen un origen clarament pagà.

La proposta itinerant es complementa amb imatges actuals de cadascuna de les festes amb la finalitat d’explicar la seua evolució al llarg del temps.

El calendari festiu valencià

Les festes valencianes s’organitzen a partir de la religió catòlica que va arribar amb la conquesta del segle XIII. Aquesta nova societat heretava costums forànies procedents de les tradicions romanes i jueves, filtrades per l’església i transformades en fites pròpies de la vida de Crist (Advent, Nadal…), de la Verge (Concepción, Asunción) i dels Sants, a més de les festes de transgressió de Folls i Carnestoltes.

El calendari seguia un doble sistema solar i llunar que encara perviu; les vides de Crist, la Verge i els Sants se celebren en dates fixes, però no certes commemoracions de la mort de Crist (Setmana Santa) i de la seua resurrecció, que acaben amb la glorificació de la creença a través del Corpus Christi. Aquest sistema depén de la Pasqua Florida, en el diumenge posterior a la primera lluna de primavera.

Al cicle festiu es van afegir en l’Edat Mitjana, devocions relacionades amb les ordres religioses (Sant Francesc, Santa Clara) i celebracions cíviques i patriòtiques (9 d’octubre, commemoració de la conquesta del Regne de València). Les pestes, plagues i guerres del segle XIV van afavorir la puixança de devocions profilàctiques protectores, a les quals es van sumar, a la fi del XV, les devocions de sants valencians (Sant Vicent) i les mariològiques.

Les reformes eclesiàstiques i el pensament il·lustrat van retallar la religiositat popular i els interessos sociopolítics burgesos i obrers del XIX les van regular atenent al nou món laboral i van implantar altres laiques.