L’Aula Magna de la Universitat de València ha sigut l’escenari de la presentació de la quarta edició de l’escenificació d’El cant de la sibil·la a càrrec de Capella de Ministrers, que se celebrarà el 27 de novembre, a partir de les 19:00, a la catedral de València.
El cant de la sibil·la és un projecte coral que compta amb la participació de la Generalitat Valenciana, a través de Culturarts, Diputació, a través del Museu Valencià d’Etnologia, Ajuntament de València, Universitat de València, el Capítol catedralici, AVL i Fundació Bancaixa.
Durant la presentació, el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, ha anunciat que la Conselleria d’Educació Cultura i Esport iniciarà els tràmits per a la Declaració de Bé d’Interès Cultural del Cant de la Sibil·la i impulsarà l’organització d’un Congrés científic internacional per a aprofundir sobre aquesta manifestació i altres escèniques i musicals de característiques similars que serà organitzat per la Universitat de València.
Una altra de les iniciatives anunciades per a la preservació i posada en valor d’El cant de la sibil·la és la creació d’una estructura organitzativa estable, un organisme en el qual es puguen integrar totes les institucions que participen i col·laboren en la celebració del cant a la catedral de València.
Coralitat institucional
En la presentació també han intervingut el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el canonge conservador del Patrimoni Artístic de la Catedral de València, Jaime Sancho; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el director de Capella de Ministrers, Carles Magraner. Ariño ha destacat que «aquesta coralitat, tots en una direcció, fa possible que obtinguem un resultat magnífic».
En l’acte han estat presents el director general de CulturArts, José Luis Moreno; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; el sotsdirector de CulturArts Música, Leonardo Marqués, el director de l’Escolanía de la Mare de Déu dels Desemparats, Luis Garrido, que és el director vocal de l’obra; i el director del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, Pep Sanchis, que és el director escènic del drama litúrgic. El Gremi de Campaners ha estat representat per Eliseu Martínez.
Símbol d’una època
En la seua intervenció, el diputat de Cultura Xavier Rius, ha mostrat el suport rotund de la Diputació «en la recuperació i preservació de les tradicions valencianes”. Sobre el Cant de la Sibil·la ha destacat que és “una joia musical i històrica però, a més, representa un fascinant misteri, símbol d’una època”.
Durant la roda de premsa s’ha presentat un audiovisual produït per la Universitat de València sobre la representació del Cant de la Sibil·la. Després de les intervencions, el xiquet solista de l’Escolanía de la Real Basílica de la Verge dels Desemparats de València, Alejandro Estellés, ha interpretat un breu fragment de l’obra.
Concert en la Catedral de València
El concert escenificat del Cant de la Sibil·la serà interpretat, el 27 de novembre, a les 19:30, pel grup de música antiga Capella de Ministrers amb les rèpliques dels instruments que apareixen en els frescs dels Àngels Músics sobre l’altar major de la Catedral, de l’any 1472.
També actuarà la Coral Catedralicia, que intervé per segona vegada en aquesta representació, i cantaran com a solistes el xiquet de l’Escolanía de la Real Basílica de la Verge dels Desemparats de València, Alejandro Estellés; i la mezzosoprano del Cor de la Generalitat Valenciana, Pilar Esteban.
Matines a les 19:00 pels Campaners de la catedral
En la representació participen el grup de teatre Assaig de la Universitat de València i l’Associació d’Amics del Corpus. Com a novetat d’enguany, l’organista de la catedral, Pablo Márquez interpretarà unes peces de Joan Baptista Cabanilles en l’òrgue restaurat recentment. Prèviament al concert, els campaners de la catedral de València faran, a les 19 hores, l’anomenat “Toc a matines”, tocs manuals de matines de la consueta de 1527 de l’arxiu catedralici.
Cant profètic
El cant de la sibil·la es representa per quart any consecutiu a la catedral de València amb el propòsit de recuperar una joia del patrimoni musical valencià que va estar 500 anys sense representar-se a la ciutat. Aquesta representació del naixement de Jesucrist és un cant profètic que antigament s’escenificava la Nit de Nadal en diferents catedrals de la Península, especialment de l’Antiga Corona d’Aragó.
La representació d’aquest drama litúrgic de melodia gregoriana va ser implantada pel rei Jaime I en el segle XIII després de la conquesta de València, però va desaparèixer amb el Concili de Trento i només es va conservar a les ciutats de Mallorca, la representació de les quals va ser declarada en 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i a el l’Alguer (Sardenya), que va pertànyer a la corona aragonesa.
La Sibil·la és una profetisa de la fi del món de la mitologia clàssica que es va introduir i va adaptar al cristianisme gràcies a l’analogia que pot establir-se entre aquesta profecia i el concepte bíblic del judici final.