El Museu d’Etnologia mostra les antigues migracions valencianes i les actuals dels països del Mediterrani

El Museu Valencià d’Etnologia (Muvaet) ha presentat hui les exposicions sobre emigració “Fronteres d’Europa” i “Arribes o te’n vas? Emigració valenciana a Europa (1950–1970)”, que estaran obertes al públic des d’aquesta vesprada, a partir de les 19:00, fins al pròxim dia 8 de maig.
El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha recordat que els valencians “som una societat que s’ha format gràcies a les aportacions dels ciutadans que van emigrar i van tornar”. En aquest sentit, el responsable de l’Àrea de Cultura de la Diputació ha cridat a la societat a llançar “un crit d’indignació davant la situació de les poblacions que passen per necessitats i sofriments”. La primera exposició, “Arribes o te’n vas? Emigració valenciana a Europa (1950–1970)”, presenta un relat sobre les migracions valencianes de curta estada que es van donar en aquestes dècades, com la verema a França o el treball temporal en fàbriques alemanyes. Una de les parts de la mostra arreplega, a través de retallades de periòdics, els efectes de la desocupació causada en el sector del camp valencià després de la gelada de l’any 1956, la qual va produir la major pèrdua de collita de la història coneguda i va motivar l’eixida de molts treballadors cap a França, Suïssa, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Els comissaris de la mostra han ressaltat que els protagonistes de les experiències migratòries són, a més dels que se’n van, els que es queden, ja que “quan una persona es mou, també ho fan els qui estan al seu voltant”, ha assenyalat un dels comissaris de l’exposició “Arribes o te’n vas?”. La segona exposició, “Fronteres d’Europa”, realitzada al costat de PhotOn Festival i la Revista 5W, és una reflexió sobre les fronteres blindades del Mediterrani, les que han de travessar els refugiats, a través de la mirada de cinc fotògrafs i cinc periodistes que es fixen en cinc coordenades del nostre mar. Al nord, el camí per terra: trens, autobusos, caminades. Al sud, les platges libies: centres de detenció, ports ficticis, l’eixida d’Àfrica. A l’est, les illes gregues: les roques, el salvavides, el risc immediat. A l’oest, la tanca de Melilla: el filat, les concertinas, el metall. I en el centre, la immensitat del mar: la solitud, el blau unànime, el rescat desesperat entre Líbia i Itàlia. El Muvaet ofereix aquestes dues exposicions alhora sobre el fenomen migratori amb l’objectiu de mostrar dues realitats no tan llunyanes en el temps amb un element comú: la cerca d’una prosperitat negada en els països d’origen. Una qüestió que ens ha de fer reflexionar sobre el present per a projectar un futur més solidari, aspecte que forma part de les missions dels museus d’etnologia del segle XXI.

Arxivat en: Premsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *